El poeta Adonis parla a Palma de la seva visió existencial i poètica

-El seu nom és sinónim de renovació literària. Aceptau la definició?

-A mi no m'agrada parlar de mi mateix. M'agrada que els altres parlin de mi... La poesia en termes generals és un camí sense límit. Cada vegada avances més... Trobes una cosa bella i sempre la superes per una altra, per això sempre et sents com si no haguessis aconseguit res. La poesia és com la recerca de l'amor, el camí és confús i misteriós... I la renovació de la poesia no ve de fora, ve de si mateixa, de dins seu.

-L'art en si mateix és una revolució?
-Aquesta és la idea. Per aquest motiu molts dels creadors i intel·lectuals que pensam és imposible comprometre'ns amb alguna ideologia, no podem ser fanàtics. Estam immersos en un procés.

-Des de la seva condició de pensador i poeta àrab... Com veu els fundamentalismes?

-El fanatisme existeix en totes les religions monoteistes. La diferència és el grau i, encara així, els fundamentalismes sempre seran minoria. Jo no sóc creient... però pens que els fundamentalistes haurien de tornar a les arrels de les religions. Fer una revisió de si mateixos. Les religions monoteistes en la història sols han duit guerres, dictadures, camps de concentració i desgràcies. El fundamentalisme és una reinterpretació política de la religió amb una visió ideològica limitada que demostra en general la falta de cultura i coneixement de l'era que vivim. Per això els que pensam tenim tanta dificultat per comprometre'ns, tenim massa fronts oberts...

-Parlau de poesia com un acte d'amor...
-L'amor, per aspectes com el que hem dit, és un bé escàs de molt de valor avui en dia. La vida és el bé més hermós que s'ha donat a l'home i amb l'amor i l'art és com realment un se sent viu.