Sorpresa i commoció a Catalunya pels canvis ordenats pel Vaticà

Desmembra la Diòcesi de Barcelona per fer-la més «pròxima»

AgènciesPalma16/06/04 0:00

El papa Joan Pau II nomenà ahir Lluís Martínez Sistach nou arquebisbe de Barcelona. Però ho va fer desmembrant aquesta arxidiòcesi en tres diòcesis: Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Aquesta decisió ha estat contestada des de sectors de l'església catalana.

Martínez Sistach (Barcelona, 1937) estudià a Roma, on es doctorà en Dret Canònic i Civil per la Pontifícia Universitat Lateranense, el 1969, amb una tesi sobre «El dret d'Associació a l'Església». Era arquebisbe de Tarragona des del 1997. Coneix bé l'Arxidiòcesi de Barcelona, de la qual va ser vicari general en 1979 i bisbe auxiliar entre 1987 i 1991. També ha estat bisbe de Tortosa (Tarragona) entre 1991 i 1997. José Àngel Saiz Meneses (Sisante, Conca, 1956) és sacerdot des del 1984. Agustín Cortés Soriano (València, 1947) era bisbe d'Eivissa des del 1998. Jaume Pujol, nou arquebisbe de Tarragona (Guissona, Lleida, 1944), és sacerdot des del 1973. Pertany al clericat de la Prelatura de l'Opus Dei. El nomenament de Martínez Sistach ha estat ben acollit per grups de catòlics progressistes barcelonins, com Església Plural, que el consideren «dialogant i proper». Tanmateix, Església Plural creu que la decisió de dividir la Diòcesi de Barcelona i nomenar un membre de l'Opus Dei arquebisbe de Tarragona és una «bufetada sense precedents» per a l'església catalana.

Com a successor de Martínez Sistach al davant de l'Arquebisbat de Tarragona, el papa nomenà el sacerdot Jaume Pujol Balcells, de 60 anys i membre de l'Opus Dei. El pontífex nomenà bisbe de Terrassa José Àngel Saez Meneses, fins ara prelat auxiliar de Barcelona, i com a bisbe de Sant Feliu de Llobregat el fins ara bisbe d'Eivissa, Agustín Cortés Soriano.

Martínez Sistach, fins ara arquebisbe de Tarragona, substitueix al càrrec d'aquesta arxidiòcesi -la segona més gran d'Europa després de Milà-, el cardenal Ricard Maria Carles, que fa tres anys presentà la dimissió per motius d'edat després de catorze de mandat.

Carles digué ahir que la decisió de dividir l'arquebisbat ha estat presa pel Vaticà per «aproximar els bisbes al poble», encara que sense consultar els prelats catalans. En una carta llegida als periodistes, afirmà: «Una cosa és que quan hi ha un projecte es pugui opinar i fins i tot dissentir, i l'altra és que quan el Sant Pare ja ha pres una decisió, com és el cas d'avui. Llavors entra en joc la comunió i l'obediència al Sant Pare, que són elements constitutius de l'Església catòlica».

Respecte de la protesta de divendres d'uns 200 capellans en contra de la divisió de la Diòcesi, Carles digué que «s'han fet notar els que no volen aquesta divisió, mentre que la resta no s'ha manifestat».

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler -que ara passarà a dependre de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat- mostrà la seva preocupació per la divisió i pels nomenaments. En un comunicat, Soler mostrà la seva sorpresa «pel procés que s'ha seguit a la creació de la Província Eclesiàstica de Barcelona» i recordà que a l'homilia de diumenge ja va dir que «les notícies que ens arriben sobre el futur de la nostra estimada arxidiòcesi de Barcelona ens preocupen».

Malgrat això, ahir expressà «la comunió amb els bisbes, amb el desig de treballar per la unitat al si de l'Església a Catalunya. Passi el que passi, no hem de caure en la temptació del desànim ni en el passotisme. Al contrari, les dificultats ens han de fer anar més al fons en la nostra comprensió de l'Església com a Comunitat eucarística».