L'Hispania tanca les seves portes per convertir-se en un bloc d'habitatges

No pot competir amb els multicines i s'acomiada després de més de 50 anys d'activitat

A la imatge, el cine Hispania en els seus inicis, quan projectava pel·lícules com «Ben-Hur»

Laura MoyàPalma11/02/04 0:00

Quan l'Hispania va obrir les seves portes, anar al cinema valia poc més d'una pesseta. Per aquella època, el setè art vivia de pel·lícules en blanc i negre que parlaven de grans passions amoroses i grans gestes. Eren els anys cinquanta i l'art del cel·luloide era molt diferent del que és avui. El setembre passat l'Hispania va dir adéu a cinquanta anys d'existència. Després de vendre's com a solar, el seu lloc l'ocuparà una finca de nova construcció.

La família Sans va ser qui va decidir crear una petita sala per a la barriada. Després, Rafel Salas va llogar, primer, i va comprar, després, el cine. «Era un local excel·lent, amb una pantalla corba anomenada Vistarama que oferia una visió panoràmica», recorda l'empresari. Per aquella època, triomfaven històries com French connection i les pel·lícules s'oferien com a estrenes en exclusiva, ja que «se'n repartien molt poques còpies».

«L'Hispania tenia èxit perquè estava en molt bones condicions». A més, «tenia una decoració molt bonica i una il·luminació especial que el feien diferent». També era diferent el fet d'anar al cine. «Per a les famílies era com una festa». La televisió no existia i les pel·lícules suposaven «una diversió». Cada barriada disposava de la seva pròpia sala. Son Ferriol, Son Sardina, el Viver o Gènova tenien el seu local, en el qual es projectaven films com Ben-Hur. «Hollywood vivia la seva època daurada» i l'Hispania, també.

L'Hispania incloïa prop de 800 butaques que gairebé sempre s'omplien. Amb la primera reforma es van reduir a 600 seients i, amb la darrera a 380, molt més amplis i amb una separació enmig. Amb la reforma s'introduí el so digital, una pantalla panoràmica i l'opció de poder comprar les entrades via internet. Així, manera, s'adequava l'establiment als nous temps.

«Era un local amb un bon rendiment, sempre havia funcionat bé». Fins que va arribar el boom dels multicines, que van deixar fora de combat els petits cinemes d'una sola pantalla. Avui en dia només sobreviu el Lumiere. «En només un any s'han creat 7.000 noves butaques i 35 pantalles més. El setè art ha canviat i encara ho farà més».

L'Hispania, «un dels cines més emblemàtics de Palma», s'esbucarà per construir un edifici de nova planta amb locals comercials als baixos i un pàrquing. «Sempre és trist tancar un cine, però s'ha de tirar endavant».