Mal temps de Nadal tenien els habitants de la capital de la República. Els bombardeigs aeris eren d'una certa freqüència en aquestes dates. Els «nacionals» disposaven dels «Junkers» del comandant Luis Pardo, els aparells de la mateixa classe de Von Moreau i, en aquells començaments de les accions aèries, els «Savoia S-81» del coronel Bonomi. Aquests avions eren els que el desembre del 1936, des de l'aeròdrom de Velada, iniciaren tot un seguit de febles atacs nocturns sobre Madrid. Escriu Bonomi:
«Amb els pocs S-81 que ens restaven en estat d'eficàcia, continuàrem metòdicament els bombardeigs de Madrid. Les primeres nits la ciutat estava il·luminada i els llums s'apagaven únicament després d'haver-se donat l'alarma; però al cap de poc temps, després de veure que els bombardeigs es repetien, la il·luminació fou totalment suprimida. Amb tot i això, Madrid era perfectament localitzable i ben visible. A més d'això, durant els bombardeigs els tramvies seguien funcionant i es veien molt bé des de les altures les espurnes dels seus trols quan tocaven el corrent dels cables».
En aquelles accions eren bombardejats l'aeròdrom de Getafe i després el de Cuatro Vientos pel «Douglas» del capità Haya. El centre de la ciutat i especialment el jardí del Ministeri de la Guerra també patí l'efecte de les bombes del «Junker» de Von Moreau, el qual produí també molts desperfectes a l'Estació del Nord. Diu un cronista que «volava en aquest avió el famós pilot García Morato, que sens dubte fou qui conduí l'atac sobre el ministeri, fàcilment identificable des de l'aire, fins i tot de nit, per estar situat en el creuer de dues grans avingudes ben il·luminades; l'avió volava molt baix i, personalment, record aquest bombardeig, el soroll de l'avió i l'esclat de les bombes. Segons el periodista soviètic Koltsov, en el Ministeri resulta mort un caporal i ferit un soldat, i en la ciutat, les altres bombes, feriren alguns obrers. Digueren que un alemany al servei de la República pogué identificar l'aparell agressor com un Junker per causa del soroll dels seus motors».
Però aquests bombardeigs sobre la zona urbana només serien l'assaig del que en produir-se l'assalt directe sobre la capital s'esdevendria a cada moment. L'aviació feixista operava de manera contínua amb els seus Junker, Savoia i Romeo, i especialment sobre els fronts defensius de Carabanchel, Casa de Campo i Ciutat Universitària. En cosa de deu dies, i segons fons republicanes que evidentment manipulaven la xifra de víctimes, moriren prop de mil persones i el doble de ferits. Un gran historiador del tema, Alcofar Nassaes, escrivia: «El 1937 no hi hagué quasi bombardeigs aeris, assenyalant-se només alarmes el 15 de març, 22 d'abril, 8 i 14 d'octubre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.