Tàpies i Estellés, dos grans homenatges

Hi ha dos noms propis que han sonat amb molta de força aquests dies a València. Un, de fet, hi sona quasi sempre, hi és present en l'ambient, en els carrers, en la mentalitat col·lectiva d'una àmplia minoria de persones: Vicent Andrés Estellés. L'altre hi és en moments puntuals però ben significats, sempre que ha fet falta, sempre que l'han necessitat, Antòni Tàpies.

La setmana dels Octubre els ha retut els deguts homenatges. Al primer analitzant-lo i estudiant-lo en un congrés que li hauria fet gràcia, Art Sexe i Literatura, i després promovent la lectura de la seva obra, recollint les seves paraules. Al segon amb magnificiència, dedicant-li la setmana dels Octubre i l'acte central de cloenda d'aquesta gran trobada cultural.

L'artista va ser protagonista d'un acte d'homenatge en què participaren Carme Alborch, Andreu Alfaro i Romà de la Calle en el paranimf de la Universitat. Tàpies sempre ha estat lligat als premis Octubre i ho mostra ben a les clares la contraportada del programa d'actes d'enguany, en el qual es reprodueix el gravat realitzat per Tàpies l'any 1976 per solidaritzar-se amb els premis d'aquell any, que van ser multats amb 500.000 pessetes pel governador civil de València d'aleshores.

L'artista també ho ha posat tot de la seva part per a aquest homenatge i durant aquests dies s'ha pogut veure en l'edifici de La Nau de la universitat l'exposició Certeses sentides, que recull algunes de les obres més recents del pintor. Precisament, amb art s'havia de reconèixer la seva figura i no amb paraules i una trentena d'artistes han participat en una altra exposició paral·lela que es podia visitar també a La Nau. En aquesta, sense títol, trenta artistes mostraven la seva visió personal sobre aquest català internacional. Entre els participants hi havia noms com Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Perejaume, Albert Ràfols-Casamada, Frederic Amat, Carmen Calvo, Carme Vidal o Erwin Bechtold, entre d'altres.

Al Carme
Estellés no va ser recordat amb tanta «solemnitat». Divendres a la nit, a Ca Revolta, en ple barri del Carme, es va realitzar un senzill acte d'homenatge al forner de Burjassot amb el passi en doble sessió d'un audiovisual en el qual el poeta mateix recita alguns dels seus poemes més coneguts. La sala de Ca Revolta va estar plena en les dues sessions en un acte íntim en què la paraula i la poesia van convertir-se en les grans protagonistes de la nit i agombolaren els més joves estudiants matriculats en els Octubre, a professors d'institut, algun turista despistat i als simplement seduïts per la poesia d'Estellés, que es va convertir en preludi de la festa i en company de les primeres copes de la nit.

No va ser un acte pretensiós. No era el moment ni el lloc. Simplement era mostrar a un home que conrà versos que una vegada llegits semblen cops de puny a la memòria, la història, la llengua i el sexe, i crear un ambient propens a la discussió, a la creació i també a l'aflorament de sentiments, perquè en algunes taules rodaren les llàgrimes per la cara, curiosament, dels més joves.

També hi hagué de manera implícita un homenatge a Ovidi Montllor, perquè en bona part de l'audiovisual és la seva veu la que diu amb mestria antiga els versos del de Burjassot. En definitiva, un espectacle que va posar la pell de gallina als assistents i que serví per retre un homenatge càlid i íntim a Estellés. El poeta i el pintor, així, s'han convertit en els protagonistes dels Octubre.