Bechtold se situa a «contracorrent» de les tendències de l'art actual

Integrada per quadres de gran format, obres amb tendència a la monocromia «per no perdre força», Bechtold es mou dins els paràmetres de l'informalisme que han orientat la seva producció i apunta una certa recuperació del component matèric que l'havia caracteritzat en altres etapes. Bechtold volgué definir-se «sempre a contracorrent» com el gran art.

Edwin Bechtold (Colònia, 1925) es reafirmà «a la recerca de la simplicitat, de les formes simples i directes que arriben a l'espectador». L'artista, que farà vuitanta anys el 2005, avançà que estava preparant diverses exposicions a Alemanya i a Espanya per celebrar aquest aniversari. Ja en el terreny de la confessió personal, el pintor, que fa vint anys que viu a Eivissa, enyorà aquella Illa que permetia «aïllar-se» en un lloc que era aleshores «el més barat d'Europa».

A pesar de lamentar aquesta evolució de l'Eivissa posterior aboom turístic, Bechtold afirmà que havia procurat convertir ca seva en un reducte, «una illa dins l'illa», amb la finalitat de preservar la qualitat de vida que hi havia anat a cercar.

Recordà també les seves primeres passes en el món del disseny gràfic a Barcelona, una època de la qual evoca amb estimació la seva entrada en contacte amb els ambients de l'antifranquisme intel·lectual i les seves relacions amb Dau al set.