Miquel Barceló acaba d'il·lustrar la «Divina Comèdia» amb el «Paradís»

Barceló explicà que, des que va començar el projecte va entrar «en estat de Divina Comèdia», per la qual cosa hi podria haver estat treballant durant «anys». De l'obra d'Alighieri només ha arribat a llegir-ne fragments i textos que altres autors n'han escrit, per evitar així «il·lustrar-la». «És més difícil fer-ho així», afirmà.

Tanmateix, Barceló va reconèixer que, encara que no hagi llegit sencer el llibre del florentí, s'ha fixat en les il·lustracions d'altres pintors, com Botticelli o William Blake. «La Divina Comèdia és una obra laica i a mi m'interessa com a obra d'art, per les seves característiques artístiques, no religioses», indicà l'artista que, amb aquest projecte, afegit al de la capella de la Seu de Palma, ha entrat en contacte amb la simbologia de caire religiós. A pesar de tot, assegurà que no té «la més mínima relació amb la religió».

Una de les intencions principals del pintor a l'hora d'il·lustrar la Divina Comèdia era que els tres lliuraments -Infern, Purgatori i Paradís- tinguesin continuïtat. L'obra es presenta en edició bilingüe, a càrrec d'Àngel Crespo la castellana, i de Josep Maria Sagarra la catalana, publicada de manera simultània.

«Aquests dibuixos són formes de remoure una obra que tothom coneix», manifestà Barceló, el qual hi va justificar la presència d'autoretrats assegurant que, de vegades, «l'únic habitant que hi ha és un mateix». A més, es va referir a «reinterpretacions automàtiques» a l'hora d'imaginar-se l'Infern, ePurgatori i eParadís.

En aquest sentit, indicà que les barques i les ànimes que apareixen al principi de l'obra de Dant «es converteixen tot d'una en pasteres, amb aquesta gent aferrada de fred». «Hi ha imatges horribles que veim cada dia i qie suportam amb banalitat absoluta. Les imatges més increïbles de l'Infern es poden veure cada dia a Madrid», conclogué Barceló, després d'assenyalar que dir que els Estats Units són la gran maldat «seria massa senzill».