Josep Maria Diéguez rep el premi Guillem d'Efack de textos teatrals

El jurat del concurs, format per la guionista i escriptora Anna Fité; la professora de la UIB especialitzada en literatura infantil i juvenil, Catalina Valriu; el poeta Bernat Nadal; el professor de la UIB i exdelegat de teatre del Govern balear Joan Arrom, i Francesc Aguiló, un dels integrants del grup Cucorba, decidí guardonar aquesta peça, per la seva «qualitat literària i originalitat en la dramatúrgia», explicà el secretari del jurat i responsable del Teatre de Vilafranca, Joan Gomila.

«La implicació i participació del públic en l'obra i el fet d'incloure teatre dins el teatre», foren algunes de les característiques que influïren en el jurat a l'hora de decantar-se per aquesta peça. De les sis obres presentades el jurat seleccionà com a finalista El lladre de fantasies de Violeta Llueca. En aquest cas, el jurat destacà la qualitat del text, però posà de manifest la «gran quantitat d'errors d'estructura gramatical i barbarismes». El jurat s'oferí a ajudar l'autora a corregir i a millorar les seves errades.

Josep Maria Diéguez, per la seva banda, posà de manifest sentir-se molt satisfet amb aquest guardó, «al qual em vaig presentar perquè estava dedicat a Guillem d'Efack, de qui de petit escoltava els seus discs i amb qui vaig coincidir a un cicle de teatre infantil». Diéguez, que resideix a Vic, ha rebut altres dos premis teatrals, «d'àmbit més local i per a teatre d'adults».

L'auor explica que per presentar-se a aquesta convocatòria recuperà «un text que havia escrit arran d'un conte que un fill meu escrigué a l'escola». Després de treballar-lo i donar-li forma teatral, el resultat és Un cas molt estrany, una obra de cinc personatges, protagonitzada per una nina, «amb una goma d'esborrar que li ha arribat al cervell».

Així, la protagonista «perd part de les paraules perquè la goma les esborra», explic l'autor, i és aquí on entra el públic. «Perquè la nina pugui tornar a parlar bé decideixen fer treballar molt la goma, perquè es faci miques», d'aquesta manera el públic decideix «quines són les paraules que s'han d'esborrar del seu vocabulari».