El martiri de sant Mateu (67)

Mateu, un dels dotze apòstols i autor del primer evangeli sinòptic, fill d'Alfeu, i d'ofici recaptador de contribucions a Cafarnaum, també conegut com Leví, exercí, després de la mort del seu Mestre, el seu apostolat arreu de Palestina. Llavors es traslladà a terra pagana, on patí el martiri. Uns diuen que a Etiòpia. Altres asseguren que fou a Pèrsia. El mateix asseguren altres referint-se a Macedònia. Altres situen la mort de l'evangelista a Síria o també a Ponto Euxino. I els cronistes més arriscats parlen de la llunyana Irlanda. Però Mateu és, sobretot, l'home-llibre. La ploma d'inspiració divina que compongué en 28 capítols el seu Evangeli, redactat entre els anys 60 i 65. Pel que fa a la narració del seu martiri existeixen els «Fets de Mateu», obra apòcrifa, d'origen i data dubtosos. El seu contingut, de caràcter un tant fantàstic, ens relata els fets que esdevingueren a Mateu quan es trobava a Mèdia (País dels antropòfags) i el seu martiri allà estant. Així doncs, establir lloc i dia de la seva mort és complicat, però l'Església ho celebra en el dia d'avui. La Mèdia, o terra dels medes, és una antiga regió al NO de l'Iran, situada entre el riu Tigris i el mar Caspi. Constituí un imperi durant els segles VIII i VII abans de Crist i en el 550 aC fou sotmesa per Cirus i annexionada a Pèrsia. El nostre gran cartògraf del segle XIV, el jueu mallorquí Jafudà Cresques, en el seu «Atlas català», de 1375, que es conserva al Museu del Louvre, a París, dibuixà el Llac Yssicol, i sobre la seva forma ovalada hi representà un gran convent amb dues torres coronades de piràmide i creu i un casal cenobi d'una sola planta i teulada de doble vessant, afegint-hi aquesta curiosa informació: «En aquest llac és un monestir de frares Ermenians on segons quest diu és lo cors de S. Mathi apostol i evangelista».... Però tornem a l'obra de Mateu Leví comentada per Josep Maria Bover, quan referint-se als dos aspectes del personatge: Publicà i Apòstol, diu: «D'aquí el doble segell personal que imprimí a la seva obra. Com a apòstol podia conèixer el material evangèlic i pogué procedir amb una llibertat i seguretat que no tenien ni Marc ni Lluc. Si Mateu, per prudència i per humilitat, mantingué en les seves línies generals la planificació prefixada per sant Pere i en executar aquesta tasca hi pogué afegir el que en cada cas jutjà més convenient, tret del tresor riquíssim de la seva experiència i de la seva memòria. Però, a més d'això, pels seus hàbits anteriors, era entre els apòstols l'home indicat per a redactar per escrit l'evangeli oral. Mentre que els principals apòstols, Pere, Joan, Jaume, Andreu, havien estat homes de xarxes i hams, sant Mateu havia estat home de ploma. I l'exercici de la ploma en una oficina de duanes li havia hagut de crear l'esperit d'ordre, claredat i precisió esquemàtica. I aquestes són precisament les característiques del seu evangeli».