El cineasta mallorquí Julio Robledo va aconseguir ahir amb The Trumouse show el premi al millor curtmetratge europeu del Festival de Venècia, encara que el guardó absolut d'aquesta categoria va ser per a Neft de l'azerbadjanès Murad Ibragimbekov.
The trumose show és un curt d'animació que Robledo, nascut a Palma el 1974, ha situat a Nova York en els anys 20 i té com a protagonista una rata que es veu al mig d'una curiosa experiència, que al final la du a fer girar una roda com els hàmsters.
La peça, de poc més de cinc minuts, reflexiona sobre el procés de creació del que entenem per realitat, de manera que la rata que fa girar la roda és una metàfora del progrés amb l'imperatiu biològic d'haver de moure's, encara que sigui presoner.
El Festival de Venècia va donar ahir a conèixer un nou talent del cine, el rus Andrey Zvyagintsev, la pel·lícula del qual, Vozvraschenie («la tornada»), va guanyar el Lleó d'Or de la Mostra.
Com en poques ocasions, el Festival de Venècia va establir un palmarès que pot qualificar-se de just, ja que tots els premis estan ben atribuïts i tot just poden ser objecte de discussió.
Nascut el 1964, Zvyagintsev va ser actor teatral abans de posar-se el 2000 darrere de la càmera per rodar tres capítols d'una sèrie de suspens a la televisió russa, però Vozvraschenie és el seu debut al llargmetratge, fet que també li ha valgut el guardó de Venècia a la millor «obra primera».
El jurat presidit pel realitzador Mario Monicelli va encertar de ple en considerar Vozvraschenie la millor cinta del Festival, perquè es tracta d'una obra d'una factura impecable, en la qual el guió, la fotografia i la interpretació són d'altíssim nivell.
La cinta conta la commoció que causa en dos al·lots l'arribada inesperada del seu pare, al qual no recordaven, ja que no tenien notícies d'ell des que els va abandonar, deu anys enrere, sense que la mare els en donàs mai una explicació.
La influència de la literatura de Fedor Dostoievski i la manera de dirigir de Michelangelo Antonioni, Robert Bresson i Andrey Tarkovsky són a la base de les idees cinematogràfiques de Zvyagintsev, que se sent atret pels temes transcendents i es considera proper a la consciència religiosa de l'ésser humà.
Venècia va reconèixer també a la benintencionada Le cerf-volant, («Les cometes»), de la libanesa Randa Chahal Sabbag, una tendra i simpàtica història, molt ben narrada, sobre la vida a la frontera libanesa-israeliana en els anys 60, amb un to costumista i optimista que li va valer el Gran Premi del Jurat.
El cineasta japonès Takeshi Kitano, que compta amb una legió d'aficionats a Venècia, va aconseguir el guardó al millor director, amb Zaitochi una formidable revisió de les clàssiques cintes de samurais, en l'habitual to desmitificador de Kitano, que conjuga aventures i humor amb un ritme que tampoc oblida les referències del cine japonès.
Els guardons als millors intèrprets no deixen lloc al debat, ja que la magnífica actuació del nord-americà Sean Penn a 21 grams, del mexicà Alejandro González Iñárritu, havia convençut tots. Com a actriu, l'alemanya Katjia Reimann, a Rosenstrasse, també té una actuació mereixedora del premi que el jurat li va concedir.
Com és habitual, el jurat havia «d'agranar» per a casa en algun moment i, per fortuna, no ho féu en les categories més destacades, encara que va atribuir el premi a la contribució individual rellevant el guió de Marco Bellocchio per a Buongiorno, notte, que ell també dirigeix i que recrea la captivitat i assassinat del líder democristià Aldo Moro en 1978.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.