«Som addicte al públic d'aquí, més obert i disposat a gaudir que el de Catalunya»

-Què ens podeu dir sobre «Els bufons del regne»?
-L'argument parteix d'imaginar un país amb un cap d'Estat que és un monarca. I en aquest país imaginari, en una ciutat també imaginària, s'hi ha de celebrar un fòrum de cultures molt important. Aquest rei, imaginari, organitza una roda de premsa per presentar el fòrum, acompanyat pels doctors de la Reial Acadèmia de Filosofia.

-Com s'estructura l'obra?
-Té dues parts. En la primera es du a terme la presentació del monarca i les ponències dels filòsofs, mentre que a la segona els periodistes -paper que interpreta el públic que ve a la representació-, que assisteixen a la roda de premsa, tenen llibertat de demanar al monarca el que vulguin.

-I com es comporta el públic davant d'aquesta possibilitat?

-En general, el públic sol ser molt participatiu, i el monarca no té més remei que respondre les seves preguntes. Per això, jo sempre em prepar sobre diferents temes.

-Aquest argument recorda sospitosament personatges i fets reals de l'actualitat...

-Pot ser, però jo sempre dic que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. També és cert que diuen que m'assemblo a no sé quin personatge que podria ser el protagonista de l'obra, però jo simplement em consider un bufó.

-En aquesta peça feis de director, productor i protagonista. Com definiríeu aquesta experiència?

-Com una bona feina de col·laboració teatral. La producció és de Focus i meva, i la direcció la compartim entre la companyia Trotam Teatre i jo mateix. Aquesta companyia està especialitzada en teatre de l'absurd, i em va semblar molt adequada per fer una obra com aquesta, que jo definiria com a teatre filosoficoabsurd, perquè reflexiona amb molt d'humor sobre temes tan seriosos com la filosofia, la literatura o l'art.

-Vós sou un visitant assidu de les nostres illes. Per què?

-Sí, som addicte al públic d'aquí, que és molt més obert que el de terra ferma. Em sento molt còmode i quasi sempre presento aquí els meus espectacles.

-Què voleu dir afirmant que aquí el públic és més obert?

-Sovint a Catalunya el teatre és un fet social: molta gent va al teatre a exhibir-se, a deixar-se veure. Molts cops et demanes que és el que estàs fent malament, perquè fins ben avançada l'obra el públic no es deixa portar. Aquí és tot el contrari: el públic arriba disposat a passar una bona estona i res més.

-Treballau ara en cap altre projecte?
-La veritat és que sí: estic preparant un nou «solo». Treballar en equip és divertit però, pel que suposa fer un monòleg, sovint tenc la necessitat entre física i professional d'actuar tot sol.