L'historiador Pierre Vilar mor als 97 anys d'edat al País Basc francès

Així ho va destacar ahir Eliseu Climent, editor de les seves memòries Pensar històricament (Tres i Quatre, 1995), qui va mantenir tracte amb l'historiador i la seva dona Gabrielle Berrogain -ja morta-, citant-se de tant en tant a París abans que Pierre Vilar es quedàs fa alguns anys completament cec.

A la primeria d'agost, Vilar va ser traslladat des de la localitat de Montero, proper a Hendaia -on tenia una segona residència per a les seves temporades de descans- al proper hospital de Saint Palais, en el qual va morir el passat dia 7, «convençut que havia conclòs la seva tasca en el seu món», segons transcendí, i sense que la família notificàs el seu òbit, del qual va informar ahir el diari La Vanguardia.

Des del punt de vista humà «era una persona enormement senzilla i afable, un fora de sèrie, amic dels seus amics, que per regla general escoltava molt i parlava poc, però quan ho feia era dur, enèrgic, ferm i invariable, encara que d'alta intel·lectualitat», va recordar Climent, editor de la publicació El Temps a València.

Pierre Vilar (Frontinhan, Languedoc, 1906) està considerat en l'actualitat un referent en la historiografia catalana contemporània. La seva gran obra en tres volums d'unes 600 planes cada una Catalunya en l'Espanya Moderna -publicada el castellà per Crítica- i que va ser la seva tesi doctoral després que viatjàs a Espanya el 1929, està considerada com «una obra insuperable» que «ha rebut tots els elogis, des dels comunistes fins a Jordi Pujol», va recordar l'editor.

Deixeble d'Ernest Labrousse, Pierre Vilar va estudiar de manera detinguda la teoria de la Historia Total basada en la metodologia marxista i entesa com a «ciència global i dinàmica de les societats», que analitza els fets en el seu context social, econòmic i cultural. El seu pensament ha estat recollit per l'historiador Josep Fontana, catedràtic de la Pompeu Fabra.