Mor el director de cine John Schlesinger

El guanyador d'un Oscar el 1969 per «Cowboy de Mitjanit» tenia setanta-set anys i vivia a Los Angeles

EfeLos Angeles26/07/03 0:00

El realitzador John Schlesinger, guanyador d'un Oscar pel seu treball a Cowboy de mitjanit (1969, va morir ahir als 77 anys. La seva mort va ocórrer al centre mèdic Desert Regional, de Palm Springs (Califòrnia), on hores abans havia estat desconnectat de les màquines de cures intensives que el mantenien amb vida després del ràpid deteriorament patit com a resultat d'una embòlia, va informar el seu portaveu Ronni Chasen.

Com va indicar Schlesinger a la premsa en algunes ocasions, el seu únic interès sempre va ser «la tolerància». «És molt important que la gent es cuidi mútuament. Per això estic més interessat en els fracassos d'aquest món que en els seus èxits», va agregar el realitzador, que es va estimar més viure apartat de les glòries d'Hollywood i sempre va pensar que el seu triomf amb Cowboy de mitjanit va ser un cop de sort inesperat.

Schlesinger, nascut a Londres el 16 de febrer de 1926, serà sempre recordat per haver portat a la pantalla la història basada en la novel·la de James Leo Herlihy Midnight Cowboy. Aquest drama, protagonitzat per Jon Voight i Dustin Hoffman, està centrat en la relació entre un infeliç jove de províncies que es dedica a la prostitució i un rodamón apallissat per la vida que l'ajuda a sobreviure als carrers de Nova York.

Malgrat el fet que el to de la cinta va causar escàndol en el seu moment, la seva qualitat i honradesa a l'hora d'explicar la història va convertir la pel·lícula en un triomf que es va traduir en set candidatures als Oscar, de les quals va aconseguir el de millor pel·lícula, guió adaptat i director.

Schlesinger, que vivia a Palm Springs amb el fotògraf Michael Childers, el seu company sentimental des de feia trenta anys, sempre es va interessar per temes relacionats amb la tolerància i l'homosexualitat. Així ho demostren altres dels seus títols més famosos, com Diumenge, maleït diumenge (1971) i fins i tot en la qual s'ha convertit a la seva última pel·lícula, Algo casi perfecto (2000), on una dona (Madonna) decideix tenir un fill amb el seu millor amic (Rupert Everett) malgrat ésser aquest homosexual.

Realitzador de vint-i-una pel·lícules des de començaments del decenni dels 50, a més de diversos telefilms, entre les seves obres ressalten la taquillera Marathon Man (1976) i Ianquis (1979). També són destacables Darling (1965) -Oscar a la millor actriu per a Julie Christie-, Lejos del mundanal ruido (1967) i De sobte, un estrany (1991).

Així mateix, va realitzar els curtmetratges Black Legend, documental en què va ser coguionista i director de fotografia. A començaments de la seva carrera també va treballar com actor a les pel·lícules Single-Handed (1953), Oh, Rosalinda (1955)», La batalla del riu de la plata (1956), Seven Thunders (1957) i Brothers in Law (1957).