Enrique Broglia: «El buit i el ple són el principi de tot el meu treball»

L'esfera és el símbol «del gènesi» i en el seu treball l'interessa «l'espai interior i exterior, anar delimitant-lo, atrapant-lo amb aquella esfera» perquè «el buit i el ple estan en el principi de gairebé tot el meu treball», explica l'artista. Són esferes i discs incomplets. Ruptures com cicatrius, varetes que les traspassen o fereixen són també una forma d'integrar l'espai i amb les últimes cerca «un joc de transparències».

Autor d'obres monumentals repartides pel món -com al parc de la Mar-, l'artista diu de l'escultura pública que aquesta és «l'única manera de treure el treball al carrer». Les seves mai no estan només posades al lloc, sinó en una relació amb el mateix. El concau i el convex, el buit i el ple, el bronze polit o la rugositat, les circumferències partides per cantonades anguloses i els radis que s'escapen dels diàmetres o es claven en ells ens remeten a les seves escultures: «Elaborar un llenguatge propi és el més laboriós en escultura».

Aprofitant el seu viatge a l'Illa, l'escultor Enrique Broglia no ha volgut perdre l'ocasió de visitar les obres d'Es Baluard, on quedà impactat, segons explicà, «per aquesta integració d'allò modern i històric i pel caràcter misteriós, mig amagat dins de la muralla».