La nova restauració del «David» de Miquel Àngel obre la polèmica

Res de nou davall l'epidermis de les restauracions modernes, travessades quasi totes per la controvèrsia, que va arribar al seu zenit en la neteja d'una altra obra mestra, els frescs de la Capella Sixtina del Vaticà, també de Michelangelo Buonarroti (1475-1564). Ara és el torn deDavid, una de les estàtues més cèlebres del món, de 5'16 metres d'alçada, que milenars de persones admiren diàriament amb devoció en el seu emplaçament de la Galeria de l'Acadèmia de Florència (Itàlia).

El bell pastor de la casa d'Israel aviat complirà 500 anys (va ser exposat per primera vegada el 8 de setembre de 1504) i per celebrar aquesta data es va pensar a treure-li de damunt la cera i el guix detectats en 61 punts de la seva gegantina fesomia de marbre.

Com tantes altres vegades en el passat, la veu d'alarma contra la intervenció la va donar el professor d'art de Nova York James Beck, fundador d'Artwatch Internacional, que ha reclutat per a la causa experts italians i estrangers. La crida, engrandida per la seva publicació a la primera plana deNew York Times, ha trobat ressò en altres prestigioses capçaleres europees, sobretot anglosaxones, que han deixat darrere seu un reguitzell de discòrdia.