La senzillesa en les formes centrarà l'exposició de l'artista Joan Costa

«A aquesta exposició es mostrarà la continuació del meu treball». Una continuació que l'ha introduït a nous camins. Per una part, les seves obres tenen «una major ondulació que dóna més moviment a la matèria». Per una altra, introdueix l'espiral com a forma «infinita», i suggereix «la sensació que no hi ha un final». Així mateix, Costa ha experimentat amb «varetes que conformen una línia». «Em serveix per desmaterialitzar la corba, per reduir al mínim els plans i donar una sensació de fragilitat i de lleugeresa».

Les xilografies i els dibuixos sobre paper complementen el muntatge. «Les xilografies em permeten jugar amb la llum i l'ombra que, sobre el paper, creen el relleu i la forma». Algunes, introdueixen el nou descobriment, «la línia que sobresurt del pla general». L'obra gràfica, per la seva part, presenta dibuixos dels esbossos de les obres fets a través de tintes i, fins i tot, de collages. Una de les principals característiques de Costa és la senzillesa. «Cerc la sinceritat de les formes».

En aquesta ocasió, la sinceritat s'ha tornat més prima i redueix «la grossor de les escultures» per «obtenir la sensació de volum amb el mínim». Totes les peces estan realitzades en format petit encara que «amb la possibilitat de poder fer-se en grans dimensions». El marbre blanc i el ferro centren les obres. Abans, la seva preocupació era «oferir naturalitat».