L'artista Amador participa amb dues obres a la Biennal de València

En aquesta exposició, l'artista de Pollença es fa amb noms consagrats, alguns d'ells ja morts, com a Lucio Fontana; Joseph Beuys; Mario Merz; el més jove Juan Muñoz; Antoni Tàpies; o Cristina Iglesias, Thomas Strucht, Santiago Calatrava, Julian Opie, Frank Thiel, pintors, escultors i fotògrafs.

«És molt gratificant veure la teva obra contrastada amb altres artistes que tracten el tema de les grans urbs; l'exposició ha quedat molt ben articulada i en la presentació es va parlar que dos museus dels Estats Units s'hi han interessat; no és una exposició de noms, sinó d'obres escollides partint d'un plantejament», va comentar Amador. El comissari va seleccionar dues peces de la seva sèrie L'home i la ciutat, dues pantalles de gran format de fotografia i resina de polièster, una imatge de Berlín i un mercat.

La ciutat és per a Amador «el termòmetre que pren la temperatura de com va el món, la societat, resulta molt interessant perquè, d'una banda, la ciutat canvia, s'adapta però, per una altra, es perden valors; no sé si les coses són bones o dolentes, el que sé és que canvien», reflexiona Amador sobre una de les idees desenvolupades pel comissari.

«Quan Achille va venir a l'estudi parlàvem que l'artista d'avui perd la il·lusió de la utopia, de canviar el món, i es dedica a documentar-ho», apunta Amador. «La ciutat contemporània en els seus imprevisibles recorreguts és, potser, un enorme territori incontrolable, com demostra el tràgic atemptat a les Torres Bessones», diu un altre text sobre l'exposició.

I Amador afegeix: «Faig feina a la ciutat des de fa molts anys. He fet fotos de Nova York molt abans de l'atemptat, i a mesura que vas treballant veus com succeeixen esdeveniments que amb el temps et donen la raó; et preocupes per les urbs, per aquells espais massificats, creus que són espais sòlids i no és així, sinó que són fràgils».