La galeria Joan Guaita mostra el treball conjunt de Moorman i Paik

Els artistes formen part de l'avantguarda de la dècada dels seixanta

Iolanda PericàsPalma07/03/03 0:00

La galeria Joan Guaita inaugura anit, a les 20.00 hores, una mostra amb deu obres de Nam Jun Paik i Charlotte Moorman. Les peces són alguns dels treballs fruit de la col·laboració dels dos creadors durant la dècada dels vuitanta a Itàlia. L'exposició mostra, entre d'altres, obres amb el violoncel com a element comú. Pel galerista, aquesta mostra és «una petita exposició i un gran luxe», i permetrà «conèixer i gaudir de mestres de la història dels anys seixanta». Als dos creadors s'ha d'unir la figura del fotògraf Peter Moore, amb qui els dos treballaren.

A la presentació assistí l'artista, comissària i estudiosa Mireia Sentís, qui conegué personalment els dos protagonistes. Sentís explicà que els dos formaven part d'una «petita comunitat que vivia al Soho de Nova York». Tots aquests artistes compartien «optimisme, atreviment i desdeny pel món del comerç».

Pel que fa a Moorman i Paik, iniciaren les seves col·laboracions «sempre espontànies» l'any 1964. Moorman dirigia el festival de Música d'Avantguarda i convidà Paik a participar-hi a petició d'un músic amic dels dos. Des d'aleshores iniciaren una sèrie de treballs en comú que, com els artistes del seu entorn, tenien com a punt de partida «l'art entès com a procés i no com a resultat».

Els dos creadors, músics de formació clàssica, tenien també com a premissa «posar en pràctica la barreja de disiciplines artístiques, l'art i la psicologia, la música i la sexualitat, i era el primer cop que es feia». Els dos estaven també molt interessats en l'experimentació. D'una banda amb el so, «qualsevol renou, o fins i tot el silenci, el consideraven música», i de l'altra amb les noves tecnologies, «sobretot Paik».

En aquest sentit, Paik considerava que la «televisió idiotitzava» i concebia l'aparell com un element més de la creació artística. Així, utilitzava el televisor «com a llenç, com una caixa de música, com una finestra de meditació». Entenia la tecnologia com «l'extensió dels sentits».