L'artista Jim Bird homenatja la seva esposa Dorothy a la galeria Altair

Li dedica la mostra «Dos zapatos» amb 14 obres sobre paper

27/02/03 0:00

P.G.Palma.
«Aquest any no vares ser, però la teva veu m'arribà clara, serena i tranquil·litzadora i, aquesta vegada sí, t'escoltava. Tal vegada aprengui a cantar enguany la cançó que vares escriure per jo». Absència és com titula l'artista Jim Bird el recordatori que fa a la seva dona Dorothy, finada el passat any, al catàleg editat amb motiu de l'exposició Dos zapatos. Així es diu la mostra que rep la galeria Altair de Palma i que mostra, des d'avui i fins al proper 1 d'abril, una selecció d'obres del pintor britànic realitzades a la dècada dels noranta.

L'exposició, que respon al doble objectiu d'homenatjar Dorothy i recaptar fons per a la Fundació Dorothy i Jim Bird per lluitar contra la leucèmia, presenta en el cas de Palma -Barcelona i Londres també han acollit mostres versemblants- una selecció d'obres realitzada pel galerista Bernard Rabassa.

En total, són 14 les peces que es mostren a l'espai de Palma. Es tracta de pintures sobre paper que es mouen dins l'estètica de l'abstracció, segons Bird «la funció de l'art és crear objectes en sí mateixos», i que reprodueixen la paleta de colors que caracteritza l'artista: ocres, blau, negre... «Mai no he pogut pintar verd», fa broma el creador, que adverteix que malgrat tenir problemes per diferenciar determinats colors, «els artistes neixen amb aquests assignats. És una cosa que duim dedins: Pot canviar la forma, el motiu, però el color és instintiu».

Segons va explicar l'artista, que es va posicionar en contra del conflicte bèl·lic de l'Iraq perquè «com totes les guerres, només respon a una lluita per controlar territori i fons d'energia», el títol de l'exposició, Dos zapatos, és el «d'un poema que l'amic personal de Dorothy, Paco Verdú, li va dedicar en atenció a les sabates que sempre es calçava», explicà Bird.

Segur que la seva esposa «seria satisfeta amb la selecció de la mostra», Bird afirmà que ha tornat a pintar, encara que no «seriosament». Segons el creador, que es qualifica de molt «disciplinat», «els meus esforços creatius actuals no donen per treballar constantment. Necessit temps per meditar les meves fantasies», destaca, i afirma que «la pintura és la meva única salvació».