Mor el savi rus Pavlov (1936)

Miquel Ferrà i Martorell27/02/03 0:00

En mostrar un tros de carn a un ca afamegat, aquest, segrega saliva. Si aquest acte va acompanyat d'un toc de campaneta, cada vegada que es faci sonar tal instrument i sense oferir aliment a l'animal, aquest segregarà igualment saliva. Això significa que el ca sap associar el so de la campana amb la visió de l'aliment i reacciona com si es tractàs del primer cas. És, per tant, un reflex condicionat. Aquest experiment fou creat amb èxit per Ivan Petrovitx Pavlov (Ryazan, 1849), que moria tal dia com avui després de tota una vida entregada a la ciència. Malgrat esser anticomunista, Pavlov decidí restar en territori rús després de la revolució i el govern, conscient de la gran importància del savi, el deixà fer, sense fer cas de la seva oposició. Fins i tot li va construir un laboratori, el 1935. Per altra banda, la seva obra sobre psicologia ha estat i és la més popular entre els estudiants russos.

Tothom reconegué, per altra banda, els seus treballs en el tema dels reflexos condicionats que conduïren a la teoria que la major part del saber i dels procediments és resultat de reflexos condicionats de tota mena i que anam recollint en el decurs de la vida. Tanmateix Freud no hi estava d'acord, puix que ell i els seus deixables consideraven que la voluntat és cosa pròpia, sense tals condicionants. Segurament hi ha part de raó en ambdues tendències, encara que els estudis de Pavlov marcaven un primitiu cim de la psicologia orientada fisiològicament i que ja havien encetat Weber i algun altre. Però els seguidors dels rus sorgiren principalment en els Estats Units, amb les figures dels professors Wiliam James i Granville Hall.

Quan Pavlov moria a Leningrad, la seva obra era seguida per altres acadèmics de la Unió Soviètica. Però anem als seus orígens. Provenia d'una família d'estudiosos que havia donat sacerdots i monges. Per tal de seguir la tradició, fou enviat al seminari. Allà descobrí que els seus interessos vocacionals no eren el sacerdoci, sinó les ciències naturals. Abandonà aquelles aules religioses el 1870 i estudià, aleshores, a la Universitat de Sant Petersburg com a alumne de Mendeleiev i de Butlerov. Obtingué el seu doctorat en l'Acadèmia Mèdica Militar el 1883 i després seguí estudis superiors a Alemanya de 1884 a 1886. En retornar ja tenia molt clara quina seria la seva matèria de treball: la fisiologia de la digestió i el mecanisme nerviós que controla la secreció de les glàndules digestives. Pavlov era nomenat professor de l'Acadèmia ja esmentada el 1890 i rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1904. Bayliss demostraria en el propi laboratori de Pavlov que l'estímul químic és més important que el nerviós, un gest que causà en Pavlov un cert desànim envers del tema. Així i tot, la seva tasca fou ben decisiva i fonamental.