Un inventari certifica que a Mallorca hi ha 3.253 jaciments arqueològics

Després de 10 anys de feina, l'arqueòleg Javier Aramburu finalitza la seva investigació

Javier Aramburu, al poblat de Míner, al terme de Llucmajor.

03/01/03 0:00

MARIANA DIAZ. Palma.
L'arqueòleg Javier Aramburu ha inventariat 3.523 jaciments arqueològics després d'una tasca sistemàtica per tota l'illa de Mallorca, incloent-hi els illots de la costa. El nombre és superior als 2.736 amb els quals compta l'inventari que va promoure el Govern balear quan Maria Antònia Munar era consellera de Cultura. Aramburu, en solitari, ha tardat 10 anys per poder completar aquest registre d'arqueologia.

Javier Aramburu explica que el seu catàleg és el primer que s'ha aconseguit amb una metodologia, ja que de forma sistemàtica ha analitzat cada quilòmetre quadrat de l'Illa. «El sistema va ser agafar cada quilòmetre quadrat i definir els punts més interessants per localitzar jaciments; jo don per acabat l'inventari, però sempre apareixeran coses, especialment en coves», afegeix.

«Aquesta investigació té validesa científica perquè s'ha fet segons unes normes prèvies i es pot utilitzar estadísticament; els criteris que he utilitzat poden discutir-se, però almenys són explícits», aclareix aquest estudiós que porta anys indagant al camp i la costa mallorquina. En aquests moments, l'arqueòleg, que és autor del llibre El patrón de asentamiento de los poblados talayóticos de Mallorca, es troba en converses amb Patrimoni Històric del Consell Insular per publicar l'inventari, que ha anat fent pel seu compte mitjançant una intensa activitat sobre el terreny.

Entre les novetats que aporta la seva investigació, Aramburu parla d'una mesquita a Sineu; un port romà a Formentor; moltes viles tardoromanes per tota Mallorca, «fins i tot amb restes de teseles de mosaics en superfície», o fortaleses a les muntanyes de Banyalbufar i Bunyola, alguna tardoromana. Aquestes troballes romanes, apunta l'expert arqueòleg, ajudaran, en el cas que es facin excavacions, a il·luminar el que Guillem Rosselló Bordoy va denominar «segles foscos» de la història de Mallorca per l'escassetat d'informació sobre aquest període.