La instantània

Hotel del Palau Japonés

16/12/02 0:00

La línia de metro que ve d'El Marg travessa tota la gran ciutat d'El Caire, fins acabar a Helwan. És la mateixa que cal agafar fins a Mary Girgis, si es vol visitar el barri copte. Quan els vagons surten a la superfície apareixen els barris perifèrics. Són zones amb una construcció bigarrada on hi viu molta gent; vida intensa com si es tractàs d'un formiguer. Una parada de fruita o una barberia poden ocupar el seu espai minúscul arrancat a qualsevol lloc. Tura el Esment, El Maasara, Wadi Hof... a cada aturada minva el nombre de passatgers. Els estudiants que van a la universitat de Helwan són els més tumultuosos, i arriben fins a les últimes estacions.

Situat a uns quants quilòmetres al sud d'El Caire, Helwan era un indret d'estiueig on, gràcies al bon clima i a les fonts sulfuroses, hi acudia molta gent. L'aigua ho curava tot, o quasi tot. Quan s'hi aixecaren indústries, el núvol de contaminació començà a fer ombra al bell punt de cases bones i vegetació. Els arbres del Jardí Japonés quedaren encerclats per alts edificis de pisos dormitori. L'hotel del Palau Japonès no es resisteix a desaparèixer. El Dr. Tamer Mahmoud Awad el manté obert com si cada dia fos possible un èxit total d'ocupació. Des de la cafeteria de la sisena planta de l'edifici, situat a la vora del Jardí Japonés, es veuen les acàcies florides, els carreranys ben nets, les pagodes i els budes que donen caràcter a l'excentricitat oriental. Ran d'una finestra de la cafeteria de l'hotel, que dóna al jardí exòtic i als edificis massa alts, una parella mixta estira la tarda amb alguna carícia furtiva: hi ha coses que fredes no valen res, per això les dues tasses de te romanen buides sobre la taula. Helwan ha canviat -ara és el barri industrial al sud de l'urbs-, però té vida. I molta! Segons com es miri, queden molt lluny els milions d'habitants de la gran ciutat.