Una jornada de sang (1905)

La policia, a més de capturar l'esmentat anarquista, detingué la dona que vivia amb ell, una tal Loreto Rull, la qual fou també embarcada cap a Barcelona, ben custodiada per les forces de seguretat. Aquest anarquista, que segons sembla havia fugit de Barcelona el mateix dia de l'atemptat, habitava una caseta al barri de Santa Catalina.

En resum, ens trobam en el moment històric quan Barcelona era coneguda com «la ciutat de les bombes».
Aquell mateix dia i en un escenari més domèstic, tenia lloc una altra feta violenta. En el barri anomenat l'Horta, de Sóller, dos individus es barallaven acaloradament. Després de pegar-se més i més cops de puny, tragueren les seves navalles i atacant-se mútuament es produïren greus ferides. La Guàrdia Civil, alertada pels veïnats, acudí al lloc de la brega, i ambdós individus foren detinguts. Es presentà allà el jutge, que prengué nota del que havia passat. Després, el metge municipal practicà la primera cura als ferits, que al cap de poc temps ja es trovaven fora de perill.

Algú podria pensar que són coses de l'estiu i la calor, quan la sang s'encén i la ràbia encega les persones que porten dins el cap una mala curolla o una terrible obsessió. La majoria dels crims, frustrats o no, que en aquell temps s'esdevenien a Mallorca, eren personalistes i passionals, i aquest cas era un més en tota aquella colla de gent que moguda per l'enveja, la gelosia, l'odi o la rivalitat, desitjava el mal d'altri. I els més incontrolats sortien de polleguera. Aquí, Sherlock Holmes no hauria tingut gaire cosa per investigar, puix que la sang solia brollar a cel obert i enmig de tothom.