Palma mostra els llits de la Mare de Déu

Arca organitzà un recorregut artístic a través de diferents tàlems de la Verge

M.B./P.M.Palma21/08/02 0:00

A 40 graus i ventant-se contínuament, els ciutadans no dubten a anar a conèixer el patrimoni cultural i seguiren amb interès un dels recorreguts del programa «Embarca't». Sota el nom de Llits de la Mare de Déu, la Direcció General de Cultura del Govern balear i l'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (Arca) han impulsat la tradició de treure durant vuit dies a l'any, concretament del 15 al 23 d'agost, les Mare de Déu mortes fora de les vitrines. És un treball laboriós, ja que els llits on romanen ajagudes, els tàlems, són molt pesats. «Per sort, any rere any s'hi involucren més persones», manifestà amb entusiasme Joan Pascual, d'Arca. La finalitat d'aquest acte és que els feligresos gaudeixin d'aspectes inèdits que la ciutat conserva a les seves esglésies.

El recorregut començà a les 18 hores al Museu de Mallorca, en el qual els visitants pogueren observar llits i verges del gòtic i el barroc. L'itinerari continuà al convent de Santa Clara, on hi romania una Mare de Déu d'estil rococó. La de l'església de Sant Jeroni i Santa Eulàlia també foren visitades pels curiosos ciutadans. La comitiva continuà fins a l'Ajuntament i es dirigí al despatx del batle, Joan Fageda, en el qual s'havia col·locat una imatge procedent del gremi de carnissers, «els quals subvencionaven les festes de l'Assumpció durant l'època medieval», explicà Pascual. La visita acabà a Sant Jaume, on hi havia una escultura neoclàssica realitzada per l'artista català Adrià Ferrà, que visqué a Mallorca des del 1808 al 1820.

«Una de les peculiaritats d'aquest llit de la Mare de Déu és que sembla una donzella, no una verge. Està creada com si fos una donzella de la Grècia clàssica i té una sensualitat que la diferencia molt de la resta d'imatges vistes en el recorregut». Cada any s'introdueixen unes particularitats diferents a les Mares de Déu, però els elements habituals són un àngel que la corona, quatre més als costats del llit, branques d'alfabeguera, bellveure i un ramet de gessamí, com si es tractàs d'un llit nupcial.