Un altre drac de na Coca (1260)
Ja coneixem la llegenda del famós «Drac de na Coca» i com el poble ha anat conservant la memòria sobre aquell monstre. I es pot veure encara un petit cocodril dessecat entre altres objectes exòtics dels quals és propietari el museu de cal Bisbe. A Sevilla hi ha també la tradició d'un drac semblant, aquell que ha donat nom a una de les entrades al pati dels Tarongers, de la Catedral, coneguda com puerta del Lagarto i la història és aquesta: Tal dia com avui, el rei de Castella Alfons el Savi rebia una ambaixada del soldà d'Egipte per tal de demanar-li la mà de la seva filla major, la princesa Donya Berenguela, per casar-la amb aquell príncep musulmà. Els missatgers portaven molts diversos i valuosos obsequis, com són ara draps de gran qualitat, joies, espècies i rars animals del llunyà país, un dels quals era un gran cocodril. De la vora del Nil a la del Guadalquivir era un graó massa gran i dur per a la naturalesa del «llangardaix gegant», com l'anomenaven els cristians. Morí al cap de poc temps i fou embalsamat. Però els anys no perdonen i havent estat col·locat sobre la porta, per a goig dels curiosos, anà espenyant-se. Com que arribà a ser una mena d'embolic de drap, el llevaren i el substituïren per un altre fet de fusta, que és el que encara es pot veure. No és aquest l'únic objecte exòtic que es conserva a la seu sevillana. Hi ha també una «banya» d'elefant i altres peces africanes. Tot plegat fa pensar si la llegenda només és llegenda i si el cocodril, la banya d'elefant o qualsevol altra curiositat duita de països orientals no serien, en realitat, ofrenes fetes a la Mare de Déu, és a dir, exvots, tan freqüents al llarg de l'Edat Mitjana. Tanmateix no ens estranyaria la primera versió, ja que Alfons X era un gran diplomàtic i la seva fama transcendí de les fronteres del seu reialme. Després d'aconseguir alguns avantatges sobre els moros, fou designat per algunes repúbliques italianes per a la dignitat imperial i proclamat, el 1257, rei dels romans per l'arquebisbe de Trèveris, en nom dels electors de Saxònia, Brandenburg i Bohèmia.
També a Illes Balears
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.