La instantània

Hi ha indrets del basar on sí que hi ha molta gent. A vegades és un problema obrir-se pas pels carrerons on es troben les botigues de les coses més necessàries: roba confeccionada, estris de casa, espícies. Tuf d'humanitat es mescla amb els perfums exòtics del clau d'olor, la canyella, la nou moscada i una inacabable llista plena de colors, olors i sabors. També hi ha la roba barata amuntegada a l'abast de qui, entre empenta i empenta, arriba a trobar la seva talla i el seu color.

Als carrers de les catifes, tot és diferent. Són les onze del matí i arriben dos homes carregats amb una gran estora que, un cop desenrotllada al portal d'una botiga, omple de color i llum la grisor del ciment del carrer. D'entrada els entesos, que han de decidir si es compra o no, s'ho miren en conjunt: encert de la decoració floral o geomètrica, els colors. Llavors es posen a la gatzoneta i analitzen en detall les dues cares per comprovar si els nusos "senneh o ghiordes" estan ben atapeïts. Ordit i trama. Amb una cinta mètrica comproven la simetria de la decoració i mesuren el tapís. Quan disposen dels elements suficients, en fan la valoració. Sempre sorgirà algun detall que devaluarà el treball. Els propietaris, que han vist créixer la peça nus a nus, els tocarà decidir si hi estan d'acord amb el preu, al basar de Teheran.