L'escena britànica va perdre ahir un dels seus més prestigiosos
actors, sir John Gielgud, l'home que durant més de vuit dècades
personificà l'elegància anglesa en milers de representacions
teatrals i desenes de pel·lícules. Va ser un dels més destacats
intèrprets de Shakespeare, i la seva desaparició, als 96 anys,
simbolitza el final de tota una era teatral.
Segons anuncià ahir un portaveu de la família, Gielgud va morir
diumenge al seu domicili d'Aylesbury, prop de Londres. El seu antic
agent, Laurence Evans, explicà que la causa de la mort «va ser
simplement la seva avançada edat». De fet, ja feia més de vint anys
que molts dubtaven de la seva permanència als escenaris, però
Gielgud sempre hi tornava, al teatre, al cinema, o a la televisió,
a la qual mai va fer ois tot i el seu prestigi com intèrpret
shakespearià.
Nascut el 14 d'abril de 1904, sir John Gielgud inicià la seva
carrera amb només 17 anys, en el llegendari Old Vic Theater de
Londres. Des de llavors ençà, encara que els seus pares tenien
pensada per ell una aparentement més prometedora carrera
d'arquitecte, no va deixar de treballar com actor en vuitanta anys.
Les cròniques diuen que durant tota la seva vida només va estar
quatre setmanes sense actuar.
Descendent de polonesos, fill d'un corredor de Borsa i cosí de
l'actriu Ellen Terry, Gielgud es va fer en un principi amb tots els
papers de Shakespeare, començant per Macbeth als 25 anys, una edat
en què, segons havia promès als seus pares, abandonaria el teatre
si no tenia èxit. Va continuar amb Rei Lear, Ricard III, Hamlet i
Romeu, i després passà a autors més moderns com Txèkhov o
Ibsen.
Quan arribaren els anys trenta va creuar l'Atlàntic i el seu
Hamlet va batre tots els rècords de taquilla. Era l'edat d'or dels
grans actors de l'escena britànica, com sir Laurence Olivier, sir
Ralph Richardson i Dame Peggy Ashcroft. Com ells, també va guanyar
el títol nobiliari el 1953, per la seva tasca en defensa del teatre
britànic.
També provà sort en el cinema, quasi sempre com a secundari de
luxe en cintes de prestigi com Juli Cèsar, Gandhi, L'home elefant,
Assassinat a l'Orient Express, o les més recents Shine o Retrat
d'una dama. Una d'aquestes aparicions, a la pel·lícula al servei de
Dudley Moore Arthur (1981) fou premiada amb l'Oscar al millor actor
secundari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.