Nomia Juan Diéguez (1822"1882) i fou, potser, el més popular
dels poetes de Guatemala. Publicà Els capvespres d'Abril, una
composició que vol transmetre les idees de com és i el que
significa el mes d'abril, de com són les belleses dels capvespres
tropicals d'aquesta època de l'any, entre les pluges i el sol dels
camps i els boscos centreamericans: «I que ho és un goig això de
vagarejar pel camp/apagada la bullent meditació,/ en dolça
llibertat a la frescor del vent,/ quan tota la terra sembla jardí,/
i alegre, el petit conill/ amb els trons i les pluges que prest
vénen/ es llança del boscos a la prada /els capvespres bellíssims
de l'Abril!».
El romanticisme patriòtic dels poetes i escriptors sud-americans
consisteix, ben sovint, a establir un diàleg amb la natura. És la
mateixa funció temàtica que emprengueren els membres de les dues
generacions de l'Escola Mallorquina. La natura personifica la
complexa estructura física del país i alhora el seu esperit, lluny
de la corrupció dels homes i de les polítiques neocolonials...
«Horabaixes d'encís i de goig inefable,/ de verdor, d'harmonies
i flors,/on vetla del sol el resplendir/ els núvols amb suntuós
pavilló;/ I retrona llunyana la tempesta,/ amb veu dolent que
exhala natura,/ que s'escolta amb plàcida tristor,/ que porta algun
record al cor...».
Explicava un conegut crític nord-americà que gairebé no existeix
assumpte que no pugui esser tractat poèticament. Que la poesia cap
dins tot o, millor dit, tot conté poesia per al veritable poeta que
la sap descobrir. I és que la poesia, com la vida, presenta
variadíssims aspectes, una infinitat de matisos; doncs, en
realitat, la poesia no és altra cosa que la vida cantada... És clar
que el llenguatge poètic del segle XIX pot resultar una mica cursi
per al lector del segle XXI. És clar que els poetes, com continua
dient el crític d'on hem tret aquestes notes, «no han de menester
prendre sempre per tema de les seves composicions grans
esdeveniments, per a sentir"se afavorits amb el regal de la
corresponent inspiració...».
«Himne d'amor, diví epitalami/ del pompós himeneu de Natura./ És
l'Abril, de rica galanesa,/ festa nupcial de l'immortal
Creació;/Lira de Déu, model de bellesa...».
Uff! És clar que dins aquests versos hi batega tot un univers de
sensacions de l'abril primaverenc, amb el personatge omnipotent de
la pluja. Ja ho diu el nostre adagi: «Abril, cada gota val per
mil», «l'aigua d'Abril» que és la millor de l'any... I per això
insisteix, amb les seves rimes, un i altre cop, Joan Diéguez...
«Capvespres de pluja i de sol, de llum i ombres,/ Diàfans vapors
i nuvolats,/ De negres nigulets perfilats,/ D'or i blau i vermell
esplèndid;/ allà transcendeix la regada terra,/ dels sembrats, el
fum, al cel ja puja,/ i es veu, de boirines, en el fons/ caure la
pluja daurada pel sol».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.