Una adaptació infantil rescata tres llegendes pollencines per al futur

La intenció "com diu l'autor d'«Arran del foc»" és ben simple: «Ens agradaria que els pollencinets i pollencinetes del proper mil·lenni puguin conèixer no sols les produccions de la factoria Disney o els contes clàssics de la literatura universal sinó també aquelles llegendes i contarellles que, de generació en generació, s'han transmès de pares a fills en les llars pollencines».

L'autor trià, per encetar aquesta col·lecció que edita El Gall Editor, la llegenda històrica de Joan Mas i llavors dues més que estan recollides en el llibre «Històries, tradicions i llegendes» de l'escriptor pollencí Miquel Bota Totxo.

El primer d'aquests dos relats conta la història de dos enamorats. Balaixa, que significa «robí de color de rosa» vivia a l'alqueria anomenada Algatzení, que avui es coneix com Can Guilló, i el seu enamorat, Ben-Nassar era fill de l'amo de l'alqueria de Beni-Gigar, avui anomenada Son Marc. Les famílies estaven enfrontades i no permetien que els dos jovencells s'estimassin. Balaixa es va posar malalta d'amor i el seu pare posà com a condició, per deixar-los casar, que els ametllers florissin per la tardor. I varen florir.

Vilanova també ha recollit a «Arran del foc» una adaptació lliure de la llegenda popular La Font de l'Argent, n'Àngela de Colonya i en Pau Sebel·lí. La llegenda parla d'una dona d'aigua que el gegant que vivia a baix del castell del rei va segrestar per convertir-la en la seva esposa, però com que si va negar li féu un encanteri i la convertí en presonera per sempre de la font de l'Algaret. En Pau, l'estimat de n'Àngela, aconseguí rompre l'encantament que durant tant d'anys l'havia mantinguda captiva.