Compta les obres mallorquines que l'han influït amb una mà i
confessa cercar la genialitat com a ambició. L'escriptor andritxol
Baltasar Porcel, una de les plomes mallorquines de més renom dels
darrers decennis ha abandonat per uns dies Barcelona per presentar
a l'Illa la seva darrera novel·la, tota una fita literària per la
crítica que ha suscitat una gran atenció d'ençà de la sortida al
mercat.
"Es diu d'«El cor del senglar» que és la vostra novel·la de
maduresa.
"Jo crec que sempre es fa una obra de maduresa, sempre fas l'obra
per la qual estàs madur en aquell moment. I El cor del senglar és
l'obra que tocava ara. Ara han coincidit una sèrie de
circumstàncies en la idea de la novel·la, com una recreació molt
global del món amb aventures, filosofia de la vida, experiències de
persones conegudes i paisatges,... La idea de fons és que tota
creació forma part d'un sol conjunt dinàmic, que va lligat amb el
passat. I aquest llibre ha sortit en el moment oportú perquè la
gent que llegeix ara deu pensar que aquestes reflexions són
importants.
"I de quina manera es formula aquest tot
complex?
"No hi ha propòsits, sóc una persona molt al marge de postulats
estètics o programàtics. Em deix guiar molt per l'instint. Jo volia
escriure això, i s'ha organitzat per si mateixa, per molt que
sembli una idea romàntica. Les novel·les s'han de formular per
elles mateixes. Forçar a formular tendria per resultat la novel·la
de gènere, el bestseller. I combinar els elements és molt fàcil. El
difícil és que aquesta novel·la sigui realment una recreació del
món i de l'home. Els cànons literaris, les fórmules preceptives...
tot això és perfecte per estudiar, però no per crear. Per mi la
creació literària és una gran segregació de la vida.
"I vós us apartau de les formes preceptives per fer una obra
més personal...
"Les formes preceptives de la novel·la de gènere em semblen una
cosa purament funcional. És com el plat combinat comparat amb una
gran cuina. La gran literatura és una recreació del món, és una
nova visió de les coses. Té sang i té passió, té filosofia, i té la
paraula com a element creador, no com a element descriptiu ni
funcional. Amb tot això em podrien dir que m'estic descrivint com
un geni per la meva novel·la: doncs sí. El que passa és que no hi
ha tal geni, sempre n'hi ha un altre de millor, com
Shakespeare.
"I la genialitat és la seva ambició?
"Sí. Si em diuen que sóc més dolent que Homer, que Shakespeare, que
Tolstoi... aquí m'hauran fotut. Però si em diuen que sóc el millor
novel·lista mallorquí, això no és res. L'important són els grans
novel·listes que hi ha hagut al món. La literatura està per damunt
dels localismes.
"Què veieu de particular en «El cor del senglar» respecte de
l'actual producció?
"En aquest moment hi ha un terme mitjà d'escriptura molt bo. Molta
gent escriu i ho fa bé, però es mou en el que jo anomen classe
mitjana urbana. Molts escriptors haurien de fer un bot endavant,
ser més personals i forts. Hi ha una sèrie d'idees sobre la vida i
la politica que accepten com a imposades. Per exemple, entre els
escriptors mallorquins és molt habitual explicar una història
terrible sobre la guerra civil que els ha passat, però és una cosa
imposada, no els ha sortit de la pròpia creació.
"En canvi, vós us hi implicau, com el vostre joc de
desdoblament d'autor i narrador.
"Amb la novel·la converteixes realitat en ficció i desenvolupes a
partir de la realitat una ficció. I si desenvolupes aquesta
realitat, perquè no desenvolupar-te també a tu mateix, que en
formes part? Tu no ets també la teva pròpia ficció sobre tu
mateix?
"El mateix amb els personatges històrics que van apareixent
per la novel·la?
"Sí, són gent que has conegut i vist, i penses a recrear-los per
veure què donen de si.
"I què donen de si? Ha estat una recreació
nostàlgica?
"No, jo no tenc nostàlgia. El que tenc és pena per la mort, per la
gent que ha mort. Però nostàlgia de què? De com eres tu, de la gent
que has conegut? La vida no és un procés cap endarrere. Ara bé, si
el que ha mort ha estat molt viu dins tu hi continua viu. Ho diuen
les primeres línies del llibre.
"El mite seria una manera de sobreviure a la
mort?
"Sí, el mite seria una mica convertir la cosa enorme de la vida i
la natura en unes línies essencials. La mitificació és agafar allò,
exprimir-lo i deixar-lo reduït a una pura essència, elemental i
definitiva. I transcendent, perquè l'important és que el mite actuï
sobre tu. Que el mite es converteixi en una part que doni vida.
"Per mítica s'ha dit que «El cor del senglar» és el seu
«Bearn». Quin paral·lel hi troba?
"Cap ni un. Això ho va dir un crític en el sentit de dir que
aquesta és la meva millor obra. Però jo, amb Villalonga com a
escriptor, no hi tenc absolutament res a veure. En tot cas, jo
diria que la meva influència són altres autors, com Tolstoi, Gogol,
Baroja, Heminway, els grans autors de la literatura universal.
"I el que intentau fugir de localismes? Fugir de la
influència literària mallorquina?
"No. De jove vaig llegir llibres d'autors mallorquins que em
produïren un impacte immens: L'hostal de la bolla de Miquel dels
Sants Oliver, Flor de Card de Salvador Galmés, i Viatges amb calma
a l'illa de la calma de Gafim. Més endavant vaig llegir les Elegies
de Joan Alcover. Aquests són els llibres que més m'han impressionat
de la literatura mallorquina, i crec que estic influït per ells.
Però jo no crec que la literatura sigui un fenomen local. Cada
escriptor es nodreix d'on ve, però Andratx no té importància, com
tampoc no la té Nova York. L'important és que tu puguis convertir
això en una metàfora del món, en un escenari del món.
"Continuarà sent la vostra metàfora del món?
"Per treure'm de damunt Andratx m'hauria de suïcidar. Ara bé, quina
forma agafarà, això ja no ho sé. Andratx sempre ha sortit, molt o
poc a les meves obres. I ho continuarà fent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.