Porcel: «Ambicion la genialitat, la creació literària està per damunt de localismes»

"Es diu d'«El cor del senglar» que és la vostra novel·la de maduresa. 
"Jo crec que sempre es fa una obra de maduresa, sempre fas l'obra per la qual estàs madur en aquell moment. I El cor del senglar és l'obra que tocava ara. Ara han coincidit una sèrie de circumstàncies en la idea de la novel·la, com una recreació molt global del món amb aventures, filosofia de la vida, experiències de persones conegudes i paisatges,... La idea de fons és que tota creació forma part d'un sol conjunt dinàmic, que va lligat amb el passat. I aquest llibre ha sortit en el moment oportú perquè la gent que llegeix ara deu pensar que aquestes reflexions són importants.

"I de quina manera es formula aquest tot complex? 
"No hi ha propòsits, sóc una persona molt al marge de postulats estètics o programàtics. Em deix guiar molt per l'instint. Jo volia escriure això, i s'ha organitzat per si mateixa, per molt que sembli una idea romàntica. Les novel·les s'han de formular per elles mateixes. Forçar a formular tendria per resultat la novel·la de gènere, el bestseller. I combinar els elements és molt fàcil. El difícil és que aquesta novel·la sigui realment una recreació del món i de l'home. Els cànons literaris, les fórmules preceptives... tot això és perfecte per estudiar, però no per crear. Per mi la creació literària és una gran segregació de la vida.

"I vós us apartau de les formes preceptives per fer una obra més personal... 
"Les formes preceptives de la novel·la de gènere em semblen una cosa purament funcional. És com el plat combinat comparat amb una gran cuina. La gran literatura és una recreació del món, és una nova visió de les coses. Té sang i té passió, té filosofia, i té la paraula com a element creador, no com a element descriptiu ni funcional. Amb tot això em podrien dir que m'estic descrivint com un geni per la meva novel·la: doncs sí. El que passa és que no hi ha tal geni, sempre n'hi ha un altre de millor, com Shakespeare.

"I la genialitat és la seva ambició? 
"Sí. Si em diuen que sóc més dolent que Homer, que Shakespeare, que Tolstoi... aquí m'hauran fotut. Però si em diuen que sóc el millor novel·lista mallorquí, això no és res. L'important són els grans novel·listes que hi ha hagut al món. La literatura està per damunt dels localismes.

"Què veieu de particular en «El cor del senglar» respecte de l'actual producció? 
"En aquest moment hi ha un terme mitjà d'escriptura molt bo. Molta gent escriu i ho fa bé, però es mou en el que jo anomen classe mitjana urbana. Molts escriptors haurien de fer un bot endavant, ser més personals i forts. Hi ha una sèrie d'idees sobre la vida i la politica que accepten com a imposades. Per exemple, entre els escriptors mallorquins és molt habitual explicar una història terrible sobre la guerra civil que els ha passat, però és una cosa imposada, no els ha sortit de la pròpia creació.

"En canvi, vós us hi implicau, com el vostre joc de desdoblament d'autor i narrador. 
"Amb la novel·la converteixes realitat en ficció i desenvolupes a partir de la realitat una ficció. I si desenvolupes aquesta realitat, perquè no desenvolupar-te també a tu mateix, que en formes part? Tu no ets també la teva pròpia ficció sobre tu mateix?

"El mateix amb els personatges històrics que van apareixent per la novel·la? 
"Sí, són gent que has conegut i vist, i penses a recrear-los per veure què donen de si.

"I què donen de si? Ha estat una recreació nostàlgica? 
"No, jo no tenc nostàlgia. El que tenc és pena per la mort, per la gent que ha mort. Però nostàlgia de què? De com eres tu, de la gent que has conegut? La vida no és un procés cap endarrere. Ara bé, si el que ha mort ha estat molt viu dins tu hi continua viu. Ho diuen les primeres línies del llibre.

"El mite seria una manera de sobreviure a la mort? 
"Sí, el mite seria una mica convertir la cosa enorme de la vida i la natura en unes línies essencials. La mitificació és agafar allò, exprimir-lo i deixar-lo reduït a una pura essència, elemental i definitiva. I transcendent, perquè l'important és que el mite actuï sobre tu. Que el mite es converteixi en una part que doni vida.

"Per mítica s'ha dit que «El cor del senglar» és el seu «Bearn». Quin paral·lel hi troba? 
"Cap ni un. Això ho va dir un crític en el sentit de dir que aquesta és la meva millor obra. Però jo, amb Villalonga com a escriptor, no hi tenc absolutament res a veure. En tot cas, jo diria que la meva influència són altres autors, com Tolstoi, Gogol, Baroja, Heminway, els grans autors de la literatura universal.

"I el que intentau fugir de localismes? Fugir de la influència literària mallorquina? 
"No. De jove vaig llegir llibres d'autors mallorquins que em produïren un impacte immens: L'hostal de la bolla de Miquel dels Sants Oliver, Flor de Card de Salvador Galmés, i Viatges amb calma a l'illa de la calma de Gafim. Més endavant vaig llegir les Elegies de Joan Alcover. Aquests són els llibres que més m'han impressionat de la literatura mallorquina, i crec que estic influït per ells. Però jo no crec que la literatura sigui un fenomen local. Cada escriptor es nodreix d'on ve, però Andratx no té importància, com tampoc no la té Nova York. L'important és que tu puguis convertir això en una metàfora del món, en un escenari del món.

"Continuarà sent la vostra metàfora del món? 
"Per treure'm de damunt Andratx m'hauria de suïcidar. Ara bé, quina forma agafarà, això ja no ho sé. Andratx sempre ha sortit, molt o poc a les meves obres. I ho continuarà fent.