Torquemada, inquisidor de Barcelona (1487)

Per butlla del papa Inocenci VIII és nomenat Tomás de Torquemada Inquisidor General de la Diòcesi de Barcelona. La història ens presenta Torquemada (Valladolid, 1420"1498), frare de Sant Domènec, com un personatge famós per la seva ciència i la seva aparent devoció manifestada en els sermons, quan és nomenat, per primer cop, inquisidor, el 1482. Redactà les severes instruccions que havien de fer servir tots els inquisidors i desenvolupà les seves funcions amb tal activitat i rigor que el seu nom esdevingué sinònim de les repressions del Tribunal que dirigí. Alguns pretenen encara justificar-lo, en part, tot dient que les difícils circumstàncies ideològiques del moment eren les culpables de la seguida severitat que s'hagué de constituir en llei contra l'heretgia. El tret principal d'aquesta jurisdicció, que s'aplicà igualment a la repressió dels delictes d'apostasia, bruixeria i màgia, consistia en el secret més absolut de les informacions judiciàries. Les onades d'histerisme i desordres espirituals que es presentaven sota diferents formes, però especialment la creença en contactes diabòlics i l'amenaça del protestantisme determinaren la creació d'aquell Tribunal del Sant Ofici que tants crims duria a terme en nom de Déu i del seu Fill Jesucrist. Diuen encara els defensors del Sant Ofici que els tribunals eclesiàstics només jutjaven el delicte i que la justícia reial s'encarregava de castigar-lo. Com si el culpable d'un crim fos el ganivet i no la mà de l'assassí... La 'Santa' Inquisició (quina barra dir-li 'santa') fou suprimida a Espanya per Bonapart i restablerta de 1814 a 1820. Però tornem a Torquemada, que tan bé realitzà el seu paper de gran inquisidor que el 1484 el papa Sixt IV el felicitava amb aquests mots: «Encaminada la vostra tasca a totes aquestes matèries que contribueixen a la lloança de Déu i al servei de la fe ortodoxa que compartim...». Però Torquemada era de família de conversos, amb sang jueva a les venes, i qui diu a les venes diu al cor. I així i tot, fou el primer en introduir un estatut de neteja de sang en el monestir dominicà per ell mateix fundat a Àvila i dedicat a Sant Tomàs d'Aquino. Res hi ha més repugnant que un traidor a la seva pròpia sang, un perseguidor dels seus germans, un renegat de la seva nissaga. I això és el que era Torquemada. Avui en dia li diuen síndrome d'Estocolm, que en dita d'un escriptor castellà «el síndrome de Estocolmo es el colmo de los síndromes», malaltia greu, on reu i botxí s'identifiquen. Torquemada perseguí, doncs, aferrissadament, els hebreus amb un odi tan extremat que avui ens sembla impossible. Fra Lluís de Granada, en el seu sermó sobre «les caigudes públiques», definia la Inquisició com «baluard de l'Església, columna de la veritat, guardià de la fe, tresor de religió, defensa contra els heretges, llum contra els enganys de l'enemic i pedra de toc de la pura doctrina».