Les quaranta obres de Sagarra (1960)

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894"1961) estrenava la seva obra dramàtica número quaranta. Periodista, prosista, poeta, conferenciant i viatger incansable, va cobrir tota una època. Les seves obres teatrals ompliren d'èxits l'escena catalana i les seves estrenes foren sempre grans esdeveniments socials i populars. Nasqué a un casal antic, el dels Sagarra i Castellarnau, que va desaparèixer amb les obres de Via Laietana. Com si això fos un presagi, l'escriptor decidí de fer tres coses, és a dir, un paper en la vida pública, el contacte amb la vida de les lletres i el conreu d'afeccions personals de signe noble, tal com explica el seu millor biògraf, Josep Maria Espinàs. El 1918 estrenava Rondalla d'esparvers, i el 1960, Soparem a casa. Entre l'una i l'altra, trenta-vuit peces més. Però mort Sagarra, quan ja no podia crear més ficció per al teatre, terra al damunt. Quan no hi pot haver desprestigi hi ha oblit. Ni les companyies teatrals representen aquestes obres ni la televisió les ha fet servir en els temps que corren, ara, als 106 anys de la seva naixença. Obres com Joan Enric, Dijous Sant, L'estudiant i la pubilla, El jardí de l'amor, Cançó de Taverna, El matrimoni secret, El foc de les ginesteres, Les veus de la terra, Cançó d'una nit d'estiu i vint-i-set més precediren la guerra civil. Llavors, Sagarra, amb Catalunya derrotada, deixà passar els anys difícils d'humiliació i opressió. El 1946 estrenava El prestigi dels morts, La fortuna de Sílvia, Ocells i llops, Galatea, L'hereu i la forastera, Les vinyes del Priorat... De totes aquestes, tal volta, la que aconseguí un major èxit i una fama més llarga és La ferida lluminosa. Els estudiosos digueren que el seu èxit era degut a què totes aquestes obres tenen una història ben construïda, un argument ben lligat (cosa que pocs autors actuals saben fer), una acurada realització dels protagonistes i també dels personatges secundaris i una gran facilitat per al vers d'arrel popular. Traduí Shakespeare, Leopardi, Molière, Dant... Foren seixanta-set anys de vida i quaranta-tres dedicats al teatre... Què més se li podia demanar?