Fa deu anys era publicat el text de la Convenció dels Drets del
Nin, un pacte internacional d'absoluta importància, amb
universalitat de compromís per part dels diferents pobles i nacions
que es volen dir civilitzats. Així i tot, milions de criatures en
tot el món sofreixen cada dia, ara mateix, les més cruels
agressions i mancances. La tragèdia de Kosovo ens ha mostrat com
milers i milers d'infants, sense esperança, s'han d'enfrontar a la
supervivència. No tenien habitatge, ni assistència mèdica i eren,
quan no torturats o assassinats, maltractats. Ho diu la premsa. Ho
comenta la televisió. El clama la ràdio. Però tot, estant ben prop,
ens sembla molt llunyà dels nostres entrepans d'hamburguesa amb
patates fregides. I cada vint-i-quatre hores més de cinquanta
milions de menors veuen violats els seus drets més elementals.
Colòmbia, Brasil, Sudan, Somalia, Ruanda... Explica l'organització
UNICEF que això no és cap problema episòdic, sinó un cas mundial
d'alarma permament. Queviures, medicines, aigua potable i
escoles...
No hi ha res més desprotegit per a fer valer els seus drets que
la pobra infantesa. Els mots de la Convenció són ben explícits:
"Tots els infants tenen dret a la Vida, és a dir, a la nodrició, el
desenvolupament i la supervivència.
"Tots els infants tenen dret a la Salut, és a dir, a l'atenció
mèdica i la prevenció.
"Tots els infants tenen dret a l'Educació.
"Cap infant ha de participar en Conflictes Armats.
Però per a molts de governs això són paraules que se'n ha duit
el vent i al cap d'una dècada la majoria dels esforços solidaris
encara estan per fer. Que molts de nins puguin morir en el Tercer
Món, cada minut que passa, per manca de iode, ferro i vitamina A,
és quelcom que llança gemecs al cel. Més de dos milions de
criatures moren de pulmonia cada any i tres milions a causa de la
diarrea. Dos milions de nens han mort en aquests darrers anys a
causa de les guerres en les quals són obligats a participar i cinc
milions més han estat mutilats, disminuïts o incapacitats en el
decurs dels combats i les represàlies. En els països en
desenvolupament passen de cent-quaranta milions d'infants que
manquen de tot accés a l'ensenyament primari i han de fer de
nens"obrers, de sol a sol i de vegades per un plat d'arròs i un got
d'aigua. Però si la situació dels infants en els pobles
sotsdesenvolupats és escandolosament no ens fa cridar, precisament,
d'optimisme el que s'esdevé aquí i en els nostres voltants quasi
cada dia. Pares postissos que apallissen els seus fillastres. Mares
desnaturalitzades que tiren un nadó al forat del lloc"comú.
Pederastes que violen menors de totes les edats, fins i tot nens de
pocs mesos, com es podia veure per Internet no fa massa. Recordau
el cas «Arny» amb tots aquells nordafricans menors. I el cas del
Duc de Feria que com Lewis Carroll gaudia amb la nuesa de nines
petites llogades. I encara no fa dos dies aquell pare que violava
reiteradament a la seva filla amb consentiment de sa mare...
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.