A final dels anys setanta, l'Ajuntament de Palma va instituir un model de festa de Sant Sebastià que durant anys es va aplicar com a model inalterat.

Tothom ha viscut l'experiència de sortir de casa el vespre de la revetlla, cremar-se les celles intentant torrar un botifarró a un fogueró massificat, fer una volta per les places, despotricar del programa de concerts... I tornar a casa, mig empès, mig desmotivat, mig empipat. L'experiència s'acabava de completar l'any que venia el teu artista preferit i —per exigències del programa— tocava només 65 minuts... i en un estat pitjor que el de la majoria de públic del concert.

Farts d'aquest model estantís i desapasssionat, fa més de deu anys, un grup d'amics va decidir que volia passar gust de celebrar la festa de la seva ciutat. Des del primer any, Can Vinagre (al carrer dels Oms), ha estat el centre de la bauxa organitzada per la Confraria de Sant Sebastià, que a la primeria es reunia per dinar al celler Sa Premsa.

Ja l'any següent, el col·lectiu Orgull Llonguet es va sumar a la festa amb el seu propi ritual. De fet, des dels inicis, Confraria de Sant Sebastià i Orgull Llonguet han estat dos estalons sense els quals la reviscolada de les festes del patró de Palma no s'entendria.

Què és una confraria? Quins són els elements bàsics de la nova manera de celebrar Sant Sebastià? Quantes n'hi ha? Es relacionen entre elles? Quantes persones s'hi involucren?

El principi bàsic que articula aquest nou estil de celebració és «Sa nostra festa és tot lo dia». Per això, cada confraria es reuneix cap al final del matí a la seva taverna de referència per a començar la festa. Un mocador n'identifica els membres. I l'acte central de cada confraria és el dinar del dia de la revetlla.

Actualment, hi ha més de cinquanta confraries. Amb un rang de participants entre les dues dotzenes i les dues-centes persones. En total, més de tres mil persones formen part d'aquest moviment popular. Un moviment que és completament transversal i que abasta tota casta d'agrupacions (colles d'amics, gent de la mateixa barriada, corporacions professionals...).

Els elements definitoris de les confraries amb més solera han estat declaradament copiats d'altres celebracions (més tradicionals): caparrots, balls, txupinassos, pregons, processons, cants...

Fa sis anys va néixer l'Obreria de Sant Sebastià, com a element aglutinador de la festa. Actualment, el dissabte de Sant Sebastià, els membres de totes les confraries es troben cap al tard a la plaça Llorenç Bisbal (davant el bar Rita), on participen del ritual en què el Braç Incorrupte de Sant Sebastià —amb la força dels mocadors de totes les confraries— aconsegueix vèncer La Pesta. Abans, però, es produeix l'Encontre entre Sant Sebastià i Sant Reskat, patró de Canamunt.

A partir d'aquí, disbauxa sense frens. N'hi ha que tornen al seu cau per a tancar la festa i n'hi ha que es dissolen entre la multitud informe, expectants per com sona la programació oficial que ha decidit que sonaria a les places l'empresa de management de costum. El nou model de Sant Sebastià és una festa tan inclusiva, que no s'ha construït en contra del model oficial, sinó que hi conviu.

De la mateixa manera que la Palma despersonalitzada que ens estressa conviu amb la Palma de cafès, comerços antics i converses amb coneguts i desconeguts que reivindica aquesta manera entusiasta de celebrar el patró.

Cartell de l'Encontre 2024 (Obreria de Sant Sebastià)