algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
20°

L'Oficina Antidesnonaments de l'Ajuntament de Palma ha aturat 1.873 desnonaments en els darreres 8 anys

La regidoria de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, encapçalada per Neus Truyol, ha presentat aquest dissabte les dades de l'Oficina Antidesnonaments (OAD) dels darrers 8 anys.

Truyol ha explicat que «tota aquesta feina s'ha fet en els darrers 8 anys i ha estat gràcies, principalment, a la feina dels treballadors de l'OAD i a la voluntat política d'aquest equip de govern d'ajudar les persones a no perdre la seva llar».

Segons Truyol, les dades posen de manifest «la importància» de l'OAD:

-Nombre d'expedients oberts des d'inici de l'oficina: 5.899.
-Expedients hipotecaris: 1.330.
-Expedients de lloguer: 3.580.
-Expedients relacionats amb l'ocupació: 904.
-Mitjana d'obertura expedients anuals: entre 700 i 800 (a excepció del 2020 amb 1.030 expedients deguts a la COVID-19).
-Expedients vius (oberts) 578 totals (47 hipotecaris, 359 lloguers i 145 d'ocupació).
-Canvi de perfils d'expedients, amb un predomini d'expedients de lloguer:
2016: 40% expedients hipotecaris, 49% expedients de lloguer.
2022: 11% expedients hipotecaris, 67% expedients de lloguer.

Així, segons les dades, dels 2.091 llançaments programats en els últims 8 anys se n'han pogut aturar 1.873 gràcies a la tasca d'intermediació d'OAD, és a dir, un 65% dels casos.

Truyol ha detallat el perfil de persones demandants que en les dues darreres legislatures han necessitat l'ajuda de l'OAD. Es tracta d'una unitat familiar que viu principalment de lloguer, composta per parelles amb fills o famílies monoparentals amb edats entre 31 i 65 anys. La regidora ha puntualitzat que s'observa un augment de la mitjana d'edat dels demandants (augmenten les franges entre 46-65 anys i majors de 65 anys).

Majoritàriament, els usuaris provenen dels barris del districte de Llevant i 2 de cada 3 dels titulars són dones. Aquesta xifra indica que són elles «qui assumeixen un major pes en la recerca d'alternatives residencials davant la pèrdua de l'habitatge familiar». Altres circumstàncies habituals són que es tracta de persones migrades i/o treballadores del sector serveis.

Truyol ha explicat que els darrers 8 anys s'ha vist «un canvi del perfil» de persones que han necessitat o necessiten de l'OAD. De fet, quan es va obrir l'oficina la majoria de casos eren els de persones amb certes dificultats socials, però ara «el perfil s'ha ampliat a famílies treballadores que, tot i tenir ingressos, no poden pagar els imports dels seus lloguers i les seves hipoteques».

En aquest sentit, Truyol ha tornat a demanar «valentia al Govern espanyol per a aprovar d'una vegada per totes una Llei de l'Habitatge que permeti solucionar l'emergència residencial que patim a Mallorca i especialment a Palma».

No s'ha d'oblidar que des de la seva creació l'OAD ha hagut de gestionar tres períodes de crisis socials. En primer lloc, la crisi hipotecaria que va des del 2010 al 2015 aproximament, posteriorment la crisi provocada per la irrupció de la Covid-19 i ara la crisi derivada per la inflació i la pujada de preus per la guerra d'Ucraïna. Truyol ha volgut deixar clar que «és evident que tot i les dificultats, i les limitacions l'OAD, l'Àrea de Model de Ciutat ha estat al costat de la gent quan més ho necessitava».

D'altra banda, la regidora també ha volgut explicar que s'ha de tenir en compte que la pèrdua d'habitatge sotmet a les persones a «un estat emocional crític». «Si tenim en compte que el 57% dels expedients són unitats familiars amb fills a càrrec, la feina de l'OAD ajuda a protegir els infants afectats de les seqüeles (estrès, pors, inseguretats i vergonya) que sofreixen a causa de la situació de desnonament», ha manifestat.

La suspensió de desnonaments ha possibilitat a les famílies almenys disposar de més temps per organitzar la dinàmica familiar i poder cercar alternatives. Per altra banda, s'ha possibilitat un assessorament per reestructurar el deute, una dació o una altra forma de pagament a l'entitat bancària. S'han aconseguit 150 lloguers socials que han permès que les famílies puguin continuar a l'habitatge que abans era de la seva propietat.

Finalment, s'ha pogut derivar alguns dels casos més extrems a la comissió de fons social per a poder accedir a algun habitatge dels fons socials d'habitatges municipals en aplicació del protocol per insolvència sobrevinguda. «Tota aquesta feina s'ha fet en els darrers 8 anys i ha estat gràcies principalment a la feina dels treballadors de l'OAD i a la voluntat política d'aquest equip de govern d'ajudar les persones a no perdre la seva llar», ha conclòs Truyol.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ???, fa dervers d'un any
Truyol s'apunta a la teoria del PSOE, la culpa de tot és externa. Covid, guerres etc. Si ho han fet tot tan bé, com així en Noguera va perdre vots l'any 2019?Com així ella a partir del 2019 no va continuar sent la regidora d'EMAYA? Potser perquè el PSOE no ho va permetre? Desnonaments? Ara per completar la informació falta saber les dades que pot oferir la plataforma antidesnonaments. I a més a més el tema principal no és el d'evitar desnonaments, és el de garantir l'accés a habitatges segurs i dignes.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente