El col·lectiu Joves de Son Sardina ha dirigit una dura i contundent carta al batle de Palma, José Hila en la que també denuncien que el regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior, Alberto Jarabo, no compleix amb allò que predica:

Aquest és el text íntegre de la carta:

Quan el batle de Palma diu als diaris que «el Casal de Barri no peligra y seguirá abierto» no ens tranquil·litza gens, sinó tot el contrari. Que digui això de cara a la premsa mentre que al poble ningú no ha rebut cap prova que així ho indiqui, és només una altra mostra de la improvisació, el menyspreu i la irrellevància amb què Cort ha tractat la qüestió des què fa un any i mig arribà la primera ordre de desnonament del local. I, de rebot, una mostra més de la manca d’atenció que té amb els sardiners i amb les sardineres, ja que a banda de que el casal i la biblioteca es trobin a mercè de l’especulació bancària, l’estat del petit local on es troben aquests serveis és totalment insalubre; brut, humit, fosc, fred i deixat.

Ens preocupen tant o més les paraules del batle avui com ja ens preocupaven al principi. Quan fórem capaços d’identificar que la propietat del local era d’un fons voltor de BANKIA i que aquesta empresa es trobava darrera l’amenaça de desnonament, ja ens n’adonarem que el conveni temporal firmat en precari per l’antic ajuntament anys enrere era de tot menys seriós, i que l’actual ajuntament no en feia cap seguiment. En aquell moment, el contracte era a punt d'acabar-se i ni Participació Ciutadana ni Cultura (que gestiona les biblioteques) no en tenien ni idea i no hi havien mostrat la mínima preocupació. Si el poble no s’hagués mobilitzat, ara faria un any que hauríem quedat fora Casal ni Biblioteca per culpa de la manca de previsió de qui en principi ha de vetllar pel bon funcionament dels serveis públics. On farien classe els alumnes de cinquè i sisè ara, si tenim en compte que l’escola és massa petita com per poder fer lloc a tothom amb les mesures de distanciament de la pandèmia, si llavors no haguéssim fet la feina que l’ajuntament descuidà?

Per desgràcia, però, això no resolgué la qüestió definitivament. Després de la primera mobilització per evitar perdre l’únic local municipal que tenim al poble, encara n’hagué de venir una altra. A finals d’estiu BANKIA es presentà amb un segon intent d’execució de desnonament que, si no arriba a ser perquè alguns veïns se n’adonaren, s’hauria executat sense la menor preocupació per part de les àrees municipals de Cultura i Participació Ciutadana. Altra vegada desinterès, desprotecció i improvisació. Finalment l’ajuntament parlà amb el banc, que ho veié com una bona ocasió per negociar una venda o un bon lloguer i aproximadament a finals d’octubre retirà la nova instància de desnonament dels jutjats de Palma.

Tot seguit, el passat mes de novembre, els Joves de Son Sardina i l’associació de veïnats, cansats de l’ambigüitat del consistori i veient que només responien amb pressió als mitjans, mantenguérem una reunió amb l’àrea de Participació Ciutadana perquè ens explicassin detalladament quina era la situació de tot plegat. Al poble en cap moment no havíem vist cap paper ni teníem cap comprovant que ens asseguràs que tot i que BANKIA havia retirat l’ordre, no en pogués aparèixer una altra en una setmana, un mes, un any. La situació era la mateixa que al començament: precarietat absoluta. El Casal i la Biblioteca de Son Sardina, suposadament serveis municipals i públics, es trobaven en mans de les intencions especuladores d’un banc privat. A la reunió, Alberto Jarabo ens assegurà que no hi hauria cap problema, que ells feien tot el que podrien i que havíem de pressionar al banc i no a l’ajuntament, perquè aviat començarien unes negociacions per establir un lloguer social. Els hi estenguérem la mà de nou, i ells ens asseguraren que ens mantendrien informats i que s’establiria comunicació periòdica i directa amb els veïnats del poble perquè no hi hagués més espants

Avui, però, els Joves de Son Sardina volem denunciar que la regidoria de Participació Ciutadana no compleix amb la prèdica: ni rastre de facilitar la participació veïnal a l’hora de confrontar i resoldre els problemes i les preocupacions de cada districte. Tres mesos després de la darrera trobada —la situació de pandèmia no hauria de servir per justificar-ho tot!— no hem sabut res ni de l’ajuntament, ni del banc, ni de la situació del casal i la biblioteca ni de les suposades negociacions. Perquè així ens hi ha acostumat la calma que ha precedit cada nou avís de desnonament, d’aquest silenci només en podem deduir que la cosa continua igual; això és, igual de malament, igual de precària.

Més enllà de la bona voluntat i de la paraula negociadora que se’ns digué que tenia BANKIA mesos enrere —sí, xerram de BANKIA, aquella cova de lladres i especuladors que l’Estat ens obligà a 'rescatar' amb els nostres propis sous ara no fa tant—, intuïm que no s’ha obert cap negociació perquè, al cap i a la fi, Participació Ciutadana ens prometé comunicació i informació i no hem rebut cap missatge en absolut. Encara que no ho voldríem creure així, també intuïm que BANKIA no és l’única part que especula amb la qüestió del casal i la biblioteca de Son Sardina... Tots aquests mesos que no hi ha negociació, tots aquests mesos que continuam preocupats i desinformats per mor de la situació de precarietat d’aquests serveis imprescindible per al present i per al futur del teixit veïnal i els seus canals de solidaritat i participació... màgia: Cort no ha de pagar cap lloguer!, perquè l’antic acord firmat amb Sa Nostra ja no és vigent. Així, sense blindar l’únic espai municipal i públic que té la gent de Son Sardina, amb promeses tranquil·litzadores ara mig plenes i ara mig buides, qui dia passa anys empeny, i tot això que s’estalvien...

... ja pot dir el batle ja que el casal i la biblioteca de barri no perillen, però fins que no hagin blindat aquests serveis al nostre poble, s’hauria de referir a un altre barri o el trobaran amb una altra mentida a la boca.

A Son Sardina ens sentim maltractats. Ens sentim maltractats pel doble joc discursiu que fa Cort en relació a l’especulació immobiliària i als desnonaments bancaris que aquests darrers anys han deixat tanta gent al carrer arreu de Ciutat i de Mallorca. Valentament critica els bancs; a l’hora d’actuar amaga l’ala. Però, en concret, ens sentim menyspreats sobretot per la deixadesa del govern municipal i per les àrees de Participació Ciutadana i Cultura en relació a l’abandonament del casal i la biblioteca del nostre poble. Exigim respecte i estam cremats de veure com les promeses de comunicació, confiança i participació no arriben ni a paper banyat. Però no només exigim respecte, també exigim una solució definitiva i duradora que converteixi el casal i de la biblioteca de Son Sardina en serveis públics a tots els efectes; és a dir, amb un local de propietat pública adequat que no depengui dels interessos especuladors d’un banc i que no caigui a trossos com l’emplaçament actual. No volem anar a lloguer d’un banc, exigim la propietat de les nostres vides.

Joves de Son Sardina