Palma recupera la memòria dels empresonats a camps de treball nazis

dBalears17/05/18 0:00

La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma instal·larà les plaques del projecte Stolpersteine a diferents indrets de Palma en col·laboració amb l’escola Monti-Sion. Stolpersteine significa «pedra o llambordí per travelar». És un monument dispers que s’estén per tot Europa en memòria de les víctimes del nazisme. Les pedres es posen incrustades a les voreres davant del darrer lloc on va viure, estudiar o treballar la víctima abans del seu arrest i deportació als camps de treball. Ara, l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística trasllada a Palma aquesta iniciativa i instal·larà a Ciutat plaques homenatge en record del ciutadans i ciutadanes de Palma o que hi visqueren.

El regidor de Cultura, Llorenç Carrió, ha explicat que amb el projecte es vol fer «un reconeixement a les persones que estigueren a camps nazis». Allò que es farà serà instal·lar una placa amb el nom de la persona allà on varen viure o treballar perquè «mai se’ls oblidi». La professora de cicles formatius de Monti-Sion, Aina Rosselló, ha destacat que la idea va sorgir del centre, on es va explicar el projecte. Un dels alumnes va narrar que un avantpassat seu va estar a un camp de treball, Miquel Navarro, qui fou regidor de l’Ajuntament durant el mandat del batle Emili Darder. A partir d’aquí, es posaren en contacte amb Cultura per desenvolupar el Stolpersteine. Les plaques de bronze que s’instal·len són una idea de l’artista alemany Gunter Demnig, que vindrà a Palma a finals d’any.

El projecte es fa en col·laboració amb el col·legi Monti-Sion, que és la institució que ha iniciat la iniciativa. De moment, s’han trobat deu persones: Eugenio Balduz, Manel Molina, Gabriel Mora, Miquel Navarro, Miquel Oliver, Pasqual Pomar, Guillem Torrens, Rafel Xamena, Jaume Rabassa i Josep Roy,. A més, també es posarà una placa col·lectiva amb tots els noms que es documentin. «Volem aprofitar per fer una crida a la ciutadania perquè es posin en contacte amb Cultura per descobrir més noms de persones que estigueren a camps de treball per poder retre-los homenatge», ha dit Carrió.