Dilluns d'aquesta setmana va tenir lloc al convent de Campos, un acte d'homenatge al filòleg campaner i Fill il·lustre de Campos, Joan Veny, que fa uns mesos va rebre el 47è Premi d’Honor dels Lletres Catalanes, lliurat per Òmnium Cultural, pel seu «compromís amb la llengua» i l’excel·lència de la seva obra científica basada, sobretot, en l’etimologia. Se’l va premiar per la «ingent aportació científica», la seva passió per la llengua i les persones, i la seva honradesa «exemplar».
Veny ha destacat per ser un dels professors «més emblemàtics dels estudis lingüístics» en els àmbits de la dialectologia i variacions de la llengua catalana, i ressalta en ell el tarannà discret.
Veny es defineix com un cercador de l’origen de les paraules, i la seva tasca s’ha centrat a completar el treball del filòleg Joan Coromines, al qual s’ha referit com el «gran geni de l’etimologia europea i mundial» i una de les figures exportables que atorga prestigi al català.
L'homenatge, organitzat per l'Obra Cultural Balear, va ser presentat per la presidenta de l'entitat al municipi, Antònia Sitjar i va comptar amb la participació del professor de la UIB, Joan Mas i Vives, del lingüista Cosme Aguiló, del poeta campaner, Joan Pomar i Mir.
Joan Veny, en la seva intervenció, va mostrar-se «molt agraït», per les «constants mostres d'afecte» rebudes.
Fa 52 anys el Monsieur Veny és va acomiadar dels seus alumnes al Institut de Lleida, "Partir, c'est mourir un peu" es titulava la seva carta, escrita en castellà. Veny, Saura i Medina, i Lasheras, Rúbies, i un llarg rosari de professors, estan tan vius dins una alumna, la que escriu. D'aquesta "paleta", filla de treballadors, família humil, com es diu dels pobres, que té com a llengua mare el català, i coneix molt bé el castellà, i alemany i aranès i francès i gallec, i un rosari de llengües(com un lloro! jeje) I se sent immensament feliç d'haver tingut eixos profes, en un gran Institut a Lleida, i ells li han fet el cor tan gran que en ell hi ha cabut un hispanista, HK Schneider, condecorat amb Creu del mèrit civil, d'Isabel La Catòlica, i traductor al 3er Reich, que abans de morir va aprendre el català, amb el cor, deia. La llengua, la més petita és un eina, i cap és menor ni major. El esser humà ha d'estar pel damunt de consideracions polititzades, i ha de ser molt respectuós i generós amb els que l'envolten. Merci,beaucoup, Joan Veny, de votre éleve d'il y a demi siécle. ¡Amor y solidaridad!