Campos ret homenatge a Joan Veny i Clar, el seu fill «més il·lustre»
Dilluns d'aquesta setmana va tenir lloc al convent de Campos, un acte d'homenatge al filòleg campaner i Fill il·lustre de Campos, Joan Veny, que fa uns mesos va rebre el 47è Premi d’Honor dels Lletres Catalanes, lliurat per Òmnium Cultural, pel seu «compromís amb la llengua» i l’excel·lència de la seva obra científica basada, sobretot, en l’etimologia. Se’l va premiar per la «ingent aportació científica», la seva passió per la llengua i les persones, i la seva honradesa «exemplar».
També a Illes Balears
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fa 52 anys el Monsieur Veny és va acomiadar dels seus alumnes al Institut de Lleida, "Partir, c'est mourir un peu" es titulava la seva carta, escrita en castellà. Veny, Saura i Medina, i Lasheras, Rúbies, i un llarg rosari de professors, estan tan vius dins una alumna, la que escriu. D'aquesta "paleta", filla de treballadors, família humil, com es diu dels pobres, que té com a llengua mare el català, i coneix molt bé el castellà, i alemany i aranès i francès i gallec, i un rosari de llengües(com un lloro! jeje) I se sent immensament feliç d'haver tingut eixos profes, en un gran Institut a Lleida, i ells li han fet el cor tan gran que en ell hi ha cabut un hispanista, HK Schneider, condecorat amb Creu del mèrit civil, d'Isabel La Catòlica, i traductor al 3er Reich, que abans de morir va aprendre el català, amb el cor, deia. La llengua, la més petita és un eina, i cap és menor ni major. El esser humà ha d'estar pel damunt de consideracions polititzades, i ha de ser molt respectuós i generós amb els que l'envolten. Merci,beaucoup, Joan Veny, de votre éleve d'il y a demi siécle. ¡Amor y solidaridad!
Allò que molesta més els "trolls" (aquests que escriuen en foraster en aquest fòrum ho són) no és que opinin en contra d'ells -això els permet de continuar replicant- o que valorin els seus comentaris en vermell; sinó que no els facin cas. Per tant, la cosa millor que es pot fer és no respondre'ls i deixar-los la puntuació en blanc; fins i tot, no llegir les seves opinions. D'aquesta manera, la provocació que pretenien no té cap efecte.
Tià, catalán y mallorquín son términos excluyentes. No seas paleto.
Bon vespre, companyons, No sé si vosaltres vos heu trobat amb aquest problema. M'explic: Jo, com a mallorquí, empr sempre la conjugació del nostre català, que és la clàssica: per exemple, escric (i dic) jo sent, jo mir, jo escolt, nosaltres cantam (ben diferent de "cantem": una cosa és "cantam perquè ens han dit que cantem" i una altra "cantem perquè ens han dit que cantem"). El cas és que, de vegades, el sistema m'ho canvia: per exemple, en el primer correu que he enviat he escrit "em sent honorat", i m'ho ha respectat, mentre que en el segon, havent escrit igualment "sent", m'ho ha canviat per "sento". Vos heu trobat mai en casos d'aquests?
Jo també Tià.
Tia,estas más sola que la una......
He estat massa breu i sec. Vull completar el meu correu: em sento honorat com a mallorquí, com a català i com a europeu.
Enhorabona. Em sent honorat com a mallorquí.