El pla de l'exregidor Eberhard Grosske per desmantellar Son Banya agafa força a poc a poc. Després que moltes famílies s'acollissin al programa per partir de la barriada, aquells que no volgueren deixar els habitatges s'enfrontaren amb Cort als tribunals. Ara surt la primera sentència que dóna la raó a l'Ajuntament. La titular del Jutjat de Primera Instància número 24 de Palma afirma en l'escrit que s'ha de dur a terme el desnonament de l'alberg número 4 del carrer número 1 de Son Riera, al poblat de Son Banya.

La magistrada ha estimat totalment la demanda del Patronat municipal de reallotjament i reinserció social contra els veïns J.A.M i M.M.F. perquè ha expirat el termini concedit per a l'ocupació de l'immoble esmentat. Els condemna a "deixar lliure" l'espai i al pagament de les costes del judici. La jutgessa afirma que "la part demandada ha ocupat en precari l'alberg sense títol i per mera tolerància i condescendència" del Consistori municipal, "sense satisfer ni cap renda ni cap mercè en concepte d'arrendament". Contra la resolució, es pot plantejar recurs davant l'Audiència Provincial. És la primera sentència dels diferents procediments per desnonament a Son Banya que es duen a terme a diferents jutjats.

Antecedents

El Patronat municipal interposà la demanda per falta de pagament de les rendes i quantitats assimilades. El judici tingué lloc el 19 d'abril passat als jutjats de la Gerreria. Acabada la vista, però, quedaren unes actuacions interrompudes per practicar diversos requeriments a petició de la part demandada i per a la testificació dels exbatles de Palma Joan Fageda i Cataliina Cirer. El judici es va reprendre el 25 de maig i va quedar vist per a sentència.

Cort s'empara en la petició de desnonament en el fet que l'Ajuntament és propietari i titular registral de l'alberg de Son Riera. Puntualitza que el Patronat és l'organisme que s'encarrega de la gestió de la zona, coneguda com Son Banya, o com a Ingima(associació per a la integració dels gitanos a Mallorca). El Consistori, en data desconeguda, cedí en precari l'alberg als demandats, que l'utilitzaren com a habitatge fins que Cort decidí recuperar-ne la possessió. Llavors se'ls donà 15 dies perquè el dessallotjassin de manera voluntària, a la qual cosa es negaren.