Prop de la meitat dels habitants de Palma, 168.300 ciutadans, tindran la possibilitat de raonar amb l'Ajuntament a través del seu consell de barri abans de final d'any, segons els plans de la Regidoria de Participació. N'hi ha que ja funcionen des de fa un any, com a prova, el de Son Gotleu-Can Capas, el de Pere Garau, el de Verge de Lluc-Son Rul·lan i el de Camp Rodó-Cas Capiscol. De fet, el de Son Gotleu fou on es discutí el Pla de desenvolupament comunitari per millorar la convivència del barri aprovat al ple municipal del mes passat. Però, a banda d'aquests quatre, Cort en constitueix de nous a un ritme vertiginós: dos cada setmana. Abans de cap d'any la Regidoria de Participació vol que en funcionin 12 més.
Segons el Projecte per la implementació dels consells territorials de barri, "els consells són òrgans de caràcter consultiu, deliberatiu i de concertació per a la canalització de la participació de les veïnes i els veïns". No són, doncs, cap soviet ni cap assemblea del poble. L'Ajuntament els ha d'escoltar, però pot no fer-ne cas, encara que llavors té el perill d'haver d'afrontar l'oposició organitzada de tot un barri. A més, no s'hi pot participar individualment: només el consistori, les escoles del barri i les entitats que són al registre municipal i "ho sol·licitin per escrit de manera raonada" hi poden enviar representants.
Tot i això, Pep Sanchís considera que "si tothom hi col·labora s'hi pot fer una bona feina". Ho diu amb coneixement de causa i la il·lusió d'un projecte nou, és el president de l'Associació de Veïnats Es Fortí i participà dimecres passat a la constitució del consell de barri Camp d'en Serralta-Es Fortí. Diu que a la primera reunió hi havia més de 30 representants d'entitats "amb bones idees i ganes de col·laborar". Ara cal veure com evoluciona tot plegat, Sanchís espera que el compromís de les entitats no decaigui i que la pròxima reunió, d'aquí a dos mesos, torni a anar com a mínim igual de bé.
Una eina útil
Catalina Llúcia Aguiló, en canvi, ja fa més temps que participa d'un consell de barri i el veu com "una eina útil per fer feina, però lenta". És la representant de l'Associació de veïnats Garau Columnes-temps d'oci i va a les reunions del consell de Pere Garau, el primer que es va posar en marxa. Diu que el nou òrgan "ha estat útil per a l'aplicació de l'ORA o per a problemes com la manca d'aparcament". Però, en canvi, Aguiló no creu que Cort "faci gaire cas de les opinions generals del barri". "Si els són favorables, perfecte; i si no, tampoc no en fan gaire cas", afegeix. Diu que sovint té la sensació que els senten, però que no els escolten. De totes maneres, admet que el consell ha servit perquè les entitats del barri es coneguin. "Ara ens coneixem tots i, si necessitam alguna cosa de les altres associacions, sabem que hi podem comptar i a qui cal telefonar".
"Aquesta fluïdesa serà un repte per a l'Ajuntament"
Eberhard Grosske, regidor de Benestar Social, Participació i Cultura considera que els consells de barri són un repte, però també el projecte estrella de la seva regidoria a aquesta legislatura.
Han tingut una bona rebuda els consells de barri?
Han tingut una acollida extraordinària i amb molta participació.
Per què poden ser útils, a curt termini?
D'entrada, per posar les entitats del barri en contracte entre elles i amb l'Ajuntament. A més, no és el mateix que una entitat hagi d'encalçar Cort tota sola per una reivindicació concreta o que ho pugui fer amb el consell, amb la força de totes les entitats del seu barri.
Creis que això vos posarà les coses més difícils?
És ver que aquesta fluïdesa serà un repte per a l'Ajuntament. T'obliga a jugar al camp dels ciutadans, a espavilar-te i no adormir-te per complir les seves demandes.
I, a llarg termini, què poden aportar?
Fan que entitats que fins ara treballaven aïllades, ho comencin a fer juntes. Poden començar a obrir dinàmiques de feina en xarxa i a emprendre iniciatives per als seus barris. Jo vull això, una ciutat amb un teixit associatiu fort i treballant en xarxa, que actuï per iniciativa pròpia.
