Cort retardarà fins a principi de 2009 el reallotjament de les cinc primeres famílies de Son Banya que, en principi, ja tenien acordat abandonar el poblat amb les condicions de l’antic pla de reallotjament. Aquests nuclis familiars havien de partir entre setembre i octubre però el procés s’ha complicat.

Aquesta passa formava part de la primera fase de tota una sèrie d’actuacions posteriors encaminades a fer efectiu el pla de desmantellament. Per això, aquest retard repercuteix sobre el calendari estipulat per continuar amb la resta de fases del programa i Cort veu com cada vegada ha d’anar articulant noves estratègies perquè no pot complir amb les expectatives marcades.

A final de la setmana passada alguns responsables del patronat Son Riera avisaren les famílies "afectades" que la seva estança al poblat s’allargaria, com a mínim, fins al 2009, tal com asseguraren les mateixes famílies que formen part del clan dels Díaz i dels Amaya. A banda, els mateixos testimonis confirmen que el Consistori, ara per ara, no ha informat encara dels plans la resta d’habitants que són els afectats directes del desmantellament i als quals s’hauria de fer un seguiment per acompanyar-los en tot el procés d’integració.

"Aquesta manca d’informació fa que cada vegada hi hagi més famílies que es retractin d’abandonar l’assentament", diu el patriarca Gabriel Cortés. De fet, el regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, ja avançà que el pla de desmantellament –previst abans que finalitzi aquest mandat– podria veure’s obstaculitzat pels nous traficants que han acaparat el poder després de la detenció de la Paca, el juliol.

Es concentraran a tres barris

Cort tenia previst integrar aquestes primeres famílies a tres barris de Palma, el Polígon de Llevant, el Coll d’en Rabassa i Son Gotleu. Aquestes són les zones on les persones inscrites a l’anterior pla de reallotjament ja tenen emparaulats uns habitatges de protecció oficial amb opció de compra.

En principi, Cort ofereix 100 habitatges de lloguer amb opció de compra repartits pels diferents barris de la capital per provocar la "dispersió" d’aquesta comunitat i evitar així que es formin nous guetos de discriminació a altres punts de Palma.

Per fer efectiva aquesta operació, el patronat de Son Riera disposa d’un total d’1,5 milions d’euros que aniran destinats a l’adquisició d’aquests habitatges, que passaran a formar part del patronat i que actualment ja té una borsa de 400 pisos.

Cal recordar que el pla anterior oferia 60.000 euros a les persones interessades a abandonar l’assentament perquè adquirissin un habitatge. L’Ajuntament i l’Ibavi finançaven part d’aquest programa i les llars afectades havien de fer efectiu un 10%, com a mínim, del preu de l’habitatge adjudicat. Cort oferia els 60.000 euros en concepte del valor simbòlic de la barraca i els interessats rebien un pis per un lloguer molt baix, entre 80 i 120 euros.

Els terminis per a la compra depenien de les condicions en què les famílies haguessin pactat el tant per cent que els pertocava d’hipoteca. Després de l’antic pla, una segona fase preveu reallotjar les persones que estiguin interessades per sortir del poblat. La tercera fase inclou aquelles famílies que es resisteixen. Així, Cort les forçarà a partir i enderrocarà totes les barraques del poblat.