Monumentalitzar la perifèria

El centre de Palma és ara ple d’obres que transformen els vells casals en hotels o residències per estrangers deixant enrere temps de drogues i inseguretat ciutadana. Però la població és expulsada dels vells carrers.

Però, quins són els monuments de la perifèria de cada barri?

Si començam per la part de la mar, s’aixeca bella i misteriosa la Torre d’en Pau al Coll d’en Rebassa, que és un dels meus records d’infant, ja que vaig néixer just a la vora al carrer Arapiles quan era caserna.

El Molinar ha perdut quasi tots els molins que pintà a principis del segle XX en Ricard Ankerman (1842-1907). En resten tres, si no m’equivoc, i tots ells reconvertits en restaurants a banda i banda de la cala del Portixol.

El barri de Pere Garau i la plaça de les Columnes té el mateix mercat i la bella columnata com a símbol arquitectònic. Cal no oblidar tampoc l’església de Sant Josep Obrer obra de l’arquitecte Ferragut (1912-1968).

Res resta de les cases de Son Canals i del camp de l’atlètic Balear per desgràcia. Els Hostalets és un barri de carrers estrets i plantes baixes antigues, un referent en sí mateix. També va desaparèixer la construcció medieval de les cases de Son Forteza on el cavaller d’ Asfeld va instal·lar el comandament general de campanya de les tropes borbòniques l’any 1715 ens varen conquistar.

Resseguint ciutat arribam a la plaça de Toros o Coliseu Balear de l’arquitecte Gaspar Bennassar (1869-1933), aquesta obra dona nom a tot el barri i n’és un símbol estimat. Aviat complirà cent anys. Jo cada dia la veia quan estudiava al col·legi Pius XII i sempre em va agradar aquesta construcció circular.

Del mateix arquitecte és l’edifici de l’antic Escorxador, ara un centre comercial amb cinema que també simbolitza el barri del Camp Rodó.

Els veïnats de la plaça Barcelona volen mantenir l’antiga façana de l’estadi de futbol Lluís Sitjar, un record de l’agitació d’altres temps al barri d´es Fortí. Del vell fortí sols resta el pont just davant l’edifici de l’antiga Escola de Comerç.

Els molins del carrer Indústria són també un testimoni fefaent al barri de Santa Catalina i son Espanyolet. Moltes de les plantes baixes han donat pas a edificis horrorosos, però resta l’elegància de les aspes del passat industrial

El castell de Bellver, un dels edificis gòtics més bells del món, apadrina el barri de El Terreno, quan era jove es veia des de la plaça Gomila. La possessió de Son Armadans, amb la seva torre medieval, domina el centre que s’establí entorn d’aquesta.

Cap a cala Major, la referència és per a mi un edifici modern. La fundació Pilar i Joan Miró s’obre als ciutadans amb l’estudi que Josep Lluís Sert (1902-1983) bastí per a Joan Miró: un prodigi d’elegància i harmonia.

El lector tal volta destacaria altres elements. Jo personalment pens que és una llàstima que no s’hagin conservat moltes de possessions que donen nom als barris i les limitades referències arquitectònics de l’eixample de Palma i els barris que la circumden. Tal volta es podrien fer campanyes per a recuperar-ne la identitat, això vol dir la història, d’aquesta ciutat que ha crescut tant en tan poc temps.