L'ASM fa una crida a participar en la manifestació de la Diada de Mallorca per a «reclamar un Estat propi»

Quant a la conquesta de Mallorca per part dels nostres avantpassats principatins, se sol fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica; però, en realitat, s'ha de comparar amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que, perfectament, es pot dir "Castilla la Novísima" (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries); conjunt de totes tres castelles ("la Vieja", "la Nueva" i "la Novísima") que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears, València i l'Alguer). Tot aquest territori de la Catalunya completa (Vella, Nova i Novíssima) és el nostre territori NACIONAL -no estatal, de moment-; és l'àmbit nacional dels catalans, tant si som continentals com si som insulars. P.S.: Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?

L’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes: Eivissa, petit bocí de la terra catalana que arrancà la tramuntana i enmig de la mar florí. Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí Va florir i ara ja grana, i arriba es temps de collir, i enc que bufin tramuntanes, tot comença a reverdir, sa memòria, ses solanes, ses feixes i es vells amics. «Que som terra catalana ja és ben fàcil d’advertir, llevat que un tengui lleganyes o cervell de ratolí. Sa llengua mos agermana, sa història no pot mentir (…) I basta que mus separaren, que molt més ens hem d’unir, com es grans d’una magrana, que no ens puguen despartir. Entre germans ningú mana, no ens podem desavenir. Sa feina no serà vana si arribam a aconseguir sa llibertat sobirana que un dia vàrem tenir i es drets que junts defensàrem lluitant contra en Felip V.»

"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme." Josep Joan Casasnovas (2022) https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)

«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Bon dia Setciències la teva proposta perquè no l'apliques a la unitat indivisible de l'estat espanyol? La Gomera, Fuerteventura, la Alpujarra,, el Bierzo, Sòria, Talavera-de-la-reina, las Hurdes etc segur que volen tenir un bona rendició de comptes, menys corrupció, més transparència i perquè punyetes se'ls ha d'obligar on son ara? Sr Guillem: D'on no n'hi ha no en raja.

Se't veu massa el llautó,. O sigui que segons tu a qualcuns "per que punyetes els hem d'obligar a entrar-hi." Per què això no ho apliques a les nacions sotmeses per Espanya? Sempre vos penseu que l'espanyol és la "llengua" per se, mentre les altres vos fan nosa i que l'única nació "natural" i per art de màgia és "Espanya" i tota la resta "imposat". Fes-t'ho mirar, potser és a l'inrevés del que ens vols fer creure. I les teves pardalades i mentides podrides com voler fer creure que als estats molt petits les diferències socials son menors o que son transparents, no cola per enlloc. Al capdavall apliques el que sempre apliqueu els prepotents i que useu la supremacia espanyola, dividir al contrari en trossets, pretendre d'empetitir-lo, ridiculitzar-lo i minoritzar-lo, per a canviar res i continuar amb la vostra Espanya prepotent de sempre.

Guillem, què és segons tu un estat petit? Et confons amb els microestats, a Europa hi tenim Mònaco, San Marino, Ciutat del Vaticà, Andorra, Liechtenstein, Luxemburg, Malta... Gibraltar en part, car depèn del Regne Unit... els quals son considerats, això microestats. Els estats petits i mitjans d'Europa, pel que fa a població i territori potser ho son Dinamarca, Albània, Croàcia, els Països Baixos, Eslovàquia, Àustria, Eslovènia, Lituània, Suïssa, Estònia, Irlanda, etc En qüestió d'estats mitjans hi ha de tot, però pens que sí que son més governables que no pas altres de molt més grans. Es evident que en aquesta franja hi estaran inclosos els Països Catalans si decideixen obtenir la independència política. Pens que dir els microestats son per a gent "humil" que no aspira de fer "negocis", és una fal·làcia com una casa, Mònaco és un microestat considerat de rics i de "magnats" i el Vaticà és l'estat menys transparent i un dels estats, més corruptes. En general els microestats no son gens transparents, no sabem on tu hi veus la transparència. Els Països Catalans serien un estat mitjà d'Europa i la "gent" "humil" hi podria viure bé, depèn, és clar de com es governi, del que esculli la gent, però no solament d'això també dependrà dels poders fàctics, de les oligarquies i com es controlin, es permetin i es deixin campar i fer aquests poders paral·lels i sovint obscurs, molt obscurs per exemple a l'actual estat espanyol... L'únic que hi ha clar fins ara és que l'estat espanyol i francès sempre nos van en contra, en contra dels interesso de Balears, valencians i principatins, idò qualsevol altra alternativa als dos estats ocupants, segur que és millor, car no ho poden fer pitjor per als interessos de la gent corrent.