Aquest dissabte passat, 23 de novembre, Plataforma per la Llengua va organitzar a Eivissa la jornada ‘Acció per la llengua: què hi podem fer?’ per a conèixer experiències en defensa de la llengua. Organitzat a la seu de l'Institut d'Estudis Eivissencs, l'acte va comptar amb Rémy Farré, comunicador, filòleg i secretari de l'Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC); Hug Domènech, responsable transfronterer del festival Courts-Circuit 66; Ferran Suay, professor de Psicobiologia de la Universitat de València i expert en assertivitat lingüística, i Gerard Furest, autor del Decàleg irreverent per a la defensa del català (Biblioteca Núvol).
Tots quatre experts varen exposar estratègies a través d'exemples concrets d'acció lingüística i varen posar de manifest que la revitalització del català requereix una feina conjunta que integri la dimensió cultural, educativa i psicològica, amb una actitud proactiva per part dels seus parlants. Els ponents varen coincidir que, si bé els reptes són múltiples, també hi ha eines i estratègies viables per a revertir la situació i garantir un futur digne per al català.
Experiències lingüístiques a la Catalunya del Nord
Hug Domènech va presentar el Festival Courts-Circuit 66, una iniciativa que combina cinema i promoció lingüística. Aquest festival de pel·lícules de franc ofereix projeccions que inclouen una selecció de curtmetratges de diversos gèneres, com la ficció, la comèdia, el drama, el documental i l'animació, els quals són presentats en la seva versió original i subtitulats en català i francès, com a mostra de suport al plurilingüisme. És un format que ha demostrat ser una eina poderosa per a fomentar l'aprenentatge i l'ús del català entre els assistents. «Vàrem veure que la subtitulació era una manera d'aprendre la llengua molt eficaç», explicava Domènech, destacant com aquesta metodologia ha captivat l'interès de diverses comunitats.
Amb només dos treballadors i el suport clau de voluntaris, el festival ha experimentat un creixement exponencial, que ha passat de cinc municipis participants a trenta en només tres anys. A més, Domènech va subratllar com la implicació lingüística dels voluntaris ha estat transformadora: «Hi havia voluntaris que deien que no sabien català i els hem animat a parlar-lo; això els ha donat prestigi perquè han hagut de comunicar-se amb institucions i col·laboradors». Aquest esforç col·lectiu ha consolidat el català com un element motor en les relacions transfrontereres, alhora que ha fet del festival un esdeveniment arrelat i útil per a la població local.
Per la seva banda, Remy Farré va centrar la seva intervenció en la recuperació de la toponímia catalana, un àmbit sovint oblidat però fonamental per a mantenir viva la identitat cultural a la Catalunya del Nord. Farré, representant de l'Associació per a l'ensenyament del català (APLEC), va denunciar com la fonetització al francès ha desvirtuat molts noms de lloc de la Catalunya del Nord. «Hi ha noms oficials plens de faltes d'ortografia i d'altres que han estat afrancesats, com Fourques», va explicar.
Tot i que França va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), mai no l'ha ratificada. No obstant això, la Llei Molac, una normativa recent sobre les llengües regionals per a l'Estat francès, ha introduït avenços notables. Farré va remarcar que, gràcies a l'article 8 d'aquesta llei, ara és legal instal·lar rètols en català, sempre que vagin acompanyats de la versió en francès. «Volem recuperar els nostres gentilicis genuïns en català, ja que les versions en francès sovint tenen errors», va afirmar Farré, subratllant la importància d'aquesta tasca per a restituir la vitalitat cultural i social de la regió.
A més del treball toponímic, l'APLEC també du a terme activitats educatives per a fomentar l'ús del català entre els més joves. Ofereixen entre una i dues hores setmanals de classe en català als instituts amb programes bilingües i organitzen exposicions multimèdia itinerants, sempre amb un enfocament bilingüe.
Els hàbits lingüístics com a clau de la persistència
Suay va començar la seva intervenció fent un paral·lelisme entre els hàbits per una vida saludable i els hàbits per a cuidar la nostra llengua. Segons el professor de Psicobiologia de la Universitat de València, l'ús consistent del català hauria de ser una prioritat que es treballi amb la mateixa dedicació amb què es fomenten pràctiques com l'exercici físic o una dieta equilibrada. Va destacar que la dominància lingüística no és només un reflex de les preferències personals, sinó que està profundament arrelada a les jerarquies socials. Per exemple, «un metge catalanoparlant sovint canviarà al castellà si el pacient així ho fa, igual que un jutge farà el mateix amb un acusat castellanoparlant», va puntualitzar.
Aquestes dinàmiques, va explicar, perpetuen la percepció d'una llengua subordinada i poden erosionar la confiança dels catalanoparlants en l'ús de la seva llengua. Per això, considera crucial no només treballar per a mantenir el català en l'espai públic, sinó també instaurar un hàbit ferm de parlar-lo de manera natural i assertiva.
D'altra banda, Suay va aprofundir en el procés de creació de nous hàbits emfatitzant que no és un procés lineal. Segons l'expert en assertivitat lingüística, les primeres repeticions d'un nou comportament tenen un impacte molt més gran del que podria semblar inicialment. Això es deu a la necessitat d'establir connexions emocionals i cognitives positives associades amb el nou hàbit. «El procés comença amb una decisió conscient, seguida d'accions repetides en aquesta direcció, acompanyades d'un sistema de recompensa», va explicar.
En el cas del català, Suay recomana que els parlants es fixin com a objectiu reduir la incomoditat inicial que pot sorgir en algunes situacions socials i, en paral·lel, augmentar la satisfacció personal associada amb l'ús de la llengua. Això implica adquirir recursos comunicatius que facin que els interlocutors se sentin còmodes i segurs mentre parlen en català.
L'expert també va subratllar que mantenir-se fidel al català en diverses situacions pot esdevenir una eina transformadora si es consolida com un hàbit. Aquest enfocament pot contribuir a expandir el seu ús en l'espai lingüístic i reforçar-ne la vitalitat social. «Hem de tenir voluntat, recursos cognitius i establir un mètode de progressió per a fer del català una norma còmoda i sostinguda», va concloure.
Proactivitat per a enfortir el català
Per part seva, Gerard Furest va llançar un missatge contundent que va sacsejar els assistents: cal deixar enrere el victimisme dels catalanoparlants i passar a l'acció. Segons l'escriptor, el futur de la llengua catalana depèn, en gran part i segons el context actual, de la proactivitat individual i col·lectiva dels seus parlants, especialment davant la manca de mesures contundents per part de les administracions públiques.
El també filòleg i sindicalista va identificar tres principals obstacles que amenacen la vitalitat del català: la globalització, que imposa models lingüístics i culturals homogenis; l'Estat espanyol, que històricament n'ha limitat l'ús en diversos àmbits; i, finalment, els mateixos catalanoparlants, que sovint no mantenen la llengua en situacions quotidianes. «Ni optimisme ni pessimisme», va assenyalar, «ens cal proactivitat».
Amb això, l'autor va recalcar que l'aparent resignació dels catalanoparlants davant d'agressions lingüístiques contribueix al declivi de la llengua. «Cada cop que hi ha agressions lingüístiques i no es mou ningú, és com no fer res», va advertir. En aquest sentit, va insistir que cada acció individual, com mantenir-se en català en situacions difícils, pot convertir-se en una peça clau per al canvi col·lectiu.
Per a Furest, una nació no és simplement una administració, sinó un conjunt de persones que actuen amb autoestima i es fan respectar. Finalment, va animar els assistents a assumir la responsabilitat personal en la defensa de la llengua. «Si les administracions no ho fan, ho fem nosaltres», va dir, emfatitzant que les solucions reals sorgeixen des de la base de la societat.
