Aquest 5 d'octubre de 2024 es compleixen cent anys del naixement de l'activista cultural, polític i farmacèutic Climent Garau i Arbona (Palma, 5 d’octubre de 1924 — Bunyola, 29 d’agost de 2015).
Garau es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid. El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears. Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l'Obra Cultural Balear (1970-76). El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina (ANAM), el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI) i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs.
El juny del 1977 es presentà de candidat al Senat per Mallorca en representació de la coalició de centreesquerra Unió Autonomista (UA), formada pel Partit Nacionalista de Mallorca, el GASI, el Partit Carlí i independents, però no sortí elegit. El 1978 s’afilià al Partit Socialista de Mallorca (militància que, de manera excepcional, compartí amb la de Convergència Democràtica de Catalunya, on havia ingressat poc abans), i el 1982 es presentà a les eleccions generals, sense sortir tampoc elegit. El 1985 fundà el Grup Blanquerna, entitat dedicada a l’estudi de la realitat cultural i nacional de Mallorca.
El 2011 publicà De prop i d'enfora, de caràcter autobiogràfic. Fou guardonat amb el Premi Ramon Llull del Govern Balear el 2000, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), el premi Jaume Rafart de l’Opinió Catalana (2007) i el premi Cap Vermell de Capdepera (2010).
Text biogràfic elaborat per Josep Maria Magrinyà
Tot seguit vos oferim el text sobre la biografia de Climent Garau que va elaborar Josep Maria Magrinyà i que va publicar al llibre '10 anys de Premis 31 de Desembre'.
Climent Garau i Arbona, nat a Palma el 1924 aprengué les primeres lletres amb les monges de Capdepera. El batxillerat les primeres lletresa l'Institut Ramon Llull de Palma. Es llicencià farmacèutic a la Universitat de Barcelona (1956), es casà amb Camil·la Blanes, Historiadora. Va fer l’especialitat de bromotologia a Madrid el 1961. La Universitat li proporciona els primers contactes amb les formes dictatorials, repressives i feixistes del SEU. El seu pare, que havia treballat en l'obra del ferrocarril que s'estén per la costa tarragonina, era un home liberal, d'esperit inconformista, emprenedor, ple de recursos i anècdotes ja que va ser soci fundador i tresorer de l'Associació per la Cultura de Mallorca. La mare, de Sóller, va aportar al matrimoni la personificació de la bondat. Climent Garau rebé de tots dos el caràcter actiu, independent i el sentit cristià de la vida i en aquella casa respirà l'aire que feia sensibles les coses de la terra i del país.
Qualsevol actuació seva l'ha presidida el concepte ètic de les relacions humanes, no sols en el camp de l'agitació cultural i política en què és més conegut, sinó també en el de l'estricte àmbit professional. En el Centre d'Anàlisis Biològiques que va instal·lar introduí a Mallorca tècniques i procediments que, d'una banda, proporcionaven analítiques innovadores i d'una altra constituïen veritables compromisos de servei cívic. Durant el seu pas per la inspecció sanitària va dotar l'àmbit de la sanitat pública de la necessària consciència d'integritat professional. Totes aquestes acompanyades d'una actitud militant de compromís amb la normalització lingüística.
Com a president de l'OCB (1970-1978) la seva etapa va recollir l'herència d'uns homes que havien estat els seus amics en tasques que, sota l'aspecte literari i cultural, ocupaven l'únic espai civicopolític que en aquell temps era permès d'ocupar, els mateixos homes que dirigiren l'entitat amb exquisidesa des del seu prestigi personal i social. Climent Garau com a científic va ser un cas atípic en la presidència d'una associació cultural habitualment en mans de gent de lletres. Va veure que l'OCB necessitava créixer i s'hi va dedicar amb tota l'ànima. Durant el seu mandat es crearen les primeres delegacions als pobles i l'entrada de nous socis de molt diversa procedència proporcionaren l'impuls per a la presència més viva de l'entitat en la societat. Això va comportar una relació amb l'Administració de major enfrontament que no havia existit abans. «Més o manco anàrem tirant. Per una banda -diu en una entrevista- jo no crec que provocàssim les ires i per l'altra la simpatia entre la nostra classe social i la seva [la de l'Administració) afavorí les coses». L'Obra passà del centenar de socis als tres mil i va rebre el Premi de Premis Ciutat de Palma (1972) i el Siurell de Plata del Diari Última Hora (1973). Personalment, Climent Garau rep el Reconeixement de Mèrits 1977 del Patronat de l'Escola de Mallorquí de l'Ajuntament de Manacor, i el 1989 el Premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana atorgat per la Fundació Jaume I, de Barcelona.
Amb la democràcia la gent es va desmobilitzar molt i els que tenien sentit polític s'integraren als partits. «Si em preguntassin si coneixia totes les reunions que es feien a l'Obra -confessa- hauria de creure que no, perquè estic segur que algú em podria dir 'Com badaves! Nosaltres allà conspirant i tu ni te'n temies!' No ho controlàvem, tots anàvem de molt bona fe, vestits de primera comunió, políticament parlant. Fèiem manifestos, declaracions, el que és clàssic dels idealistes, dels no experimentats. Però era l'única manera de moure'ns, no podíem exercir de polítics. I molt manco de polítics clandestins, en tot cas una mica de polítics camuflats».
D'enfrontaments amb l'Administració, Climent Garau en sabia qualque cosa més des que inicià els contactes personals amb l'heterogeni món de l'activisme polític: reunions prohibides, trobades amb personatges de la clandestinitat, conferències amb controls policials, fitxa a la comissaria... Després de la mort de Franco, la transició va ser per a ell l'etapa de la participació explícita en formacions polítiques de caràcter autonomista, les quals acudiren als comicis autonòmics i generals amb resultats poc satisfactoris perquè cada vegada els vots aconseguits eren insuficients: Aliança Nacional Mallorquina (ANAM), Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI), Unió Autonomista (UA) i el Partit Nacionalista de Mallorca no pogueren superar mai els mínims fixats per la llei electoral. Per aquell temps hi havia la polèmica dels moros (l'herència històrica, cultural i lingüística dels mallorquins era fonamentalment mora). Climent Garau ho explica així: «Llavors jo militava a l'ANAM i em vaig manifestar de cultura catalana. Els nostres moros s'enfadaren molt i es va produir la primera escissió dins l'ANAM. Els que quedarem vàrem crear el GASI. Va ser aleshores que es va fundar també el Partit Socialista de les Illes (PSI), amb part de l'ANAM, part de Bandera Roja i independents. A la gent del GASI tothom ens festejava perquè teníem un bon grup d'intel·lectuals: Josep M. Llompart, Isidor Marí, Pere Nicolau, Miquel Duran Ordinyana... Fèiem reunions quasi setmanals amb el PSI per veure si ens uníem, però per qüestions personals que ens distanciaven no ens acabàrem d'entendre mai i mentre discutíem varen arribar les eleccions. Els del GASI ens presentàrem en coalició amb el Partit Nacionalista de Mallorca (PNM), el Partit Carlí i independents. Resultat?, un desastre!» Posteriorment Climent Garau es vinculà al PSM, Partit Socialista i Nacionalista de Mallorca.
Una Faceta molt reeixida de la seva inquietud cívica i cultural va ser la creació del Grup Blanquerna, un seminari d'estudi i reflexió sobre la realitat nacional a Mallorca des d'una perspectiva cristiana i de progrés, a imatge del GEN (Grup d'Estudis Nacionalistes) que a Barcelona havien organitzat per als joves Josep Espar Ticó i mossèn Josep M. Ballarín, entre altres nacionalistes catalans. Climent Garau coneixia el GEN per haver assistit a alguna de les seves activitats i es va proposar muntar una cosa semblant per a la joventut illenca. A la parròquia de Santa Catalina Tomàs, de la qual era ecònom Pere Llabrés, va fer-ne una exposició a Joan Vidal, Damià Pons, Joan Miralles, Josep Amengual, Paquita Bosch i Josep M. Magrinyà. Entre tots dissenyaren el pla d'actuació, perfilaren l'orientació que hauria de tenir el projecte i esbossaren ja unes primeres línies de programa que es feu definitiu en les successives reunions. El setembre de 1985 tengué lloc el primer seminari, que ha continuat celebrant-se ininterrompudament cada any, al santuari de Lluc. A més del seminari, el Grup duu a terme altres actuacions destinades a fomentar la conscienciació nacional de la societat mallorquina.
Com una altra manifestació de la seva permanent voluntat de superació, ja llicenciat de la feina professional i gairebé de la política, Climent Garau ha esdevingut assistent assidu dels cursos del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i no ha deixat de freqüentar, ni d'influir en els moviments afins al nacionalisme, especialment les organitzacions de joves. Creu que els joves podrien canviar l'Església, però que «els condicionen tres pors: por als missaires, que és gent la major part de les vegades immobilista i acrítica; por a la jerarquia més immediata (Conferència Episcopal Espanyola); i la tercera, la més grossa, por a la cort celestial de Roma. Per a canviar la situació actual de l'Església a Mallorca no es pot tenir tanta por!» Cal una actuació més decidida i més compromesa i pensa que només els joves són capaços d'involucrar-se en el necessari procés de transformació.