cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
24°

Presència de la UIB a la missió de l’Agència Espacial Europea LISA per posar en òrbita un observatori d’ones gravitacionals

La doctora Anna Heffernan, investigadora del grup de Física Gravitacional: teoria i observació (GRAVITY) de la UIB

La doctora Anna Heffernan ha estat seleccionada per l'Agència Espacial Europea (ESA, per les seves sigles en anglès) per formar part de l'equip científic de la missió que posarà en òrbita el primer observatori espacial d'ones gravitacionals (LISA). Hefferman estarà entre els 18 científics internacionals encarregats de supervisar-la.

La UIB és coneguda arreu del món pel seu paper en la investigació sobre física gravitacional. El 2017 el projecte LIGO, del qual la UIB forma part, va guanyar el Premi Nobel de Física per la detecció d'ones gravitacionals. La catedràtica menorquina Alícia Sintes, que en liderava l'equip d'investigació de la Universitat de les Illes Balears, també forma part del Consorci LISA.

Les ones gravitacionals són deformacions de l'espai temps que es propaguen en forma d'ona a la velocitat de la llum. Així com una ona electromagnètica —com és la llum visible— es produeix per una pertorbació dels camps elèctric i magnètic, les gravitacionals es produeixen per pertorbacions a l'espai, com el xoc de forats negres o estrelles de neutrons. Encara que Albert Einstein ja les va predir el 1916, no va ser fins cent anys més tard, el 2016, quan LIGO, amb dos grans detectors als Estats Units, va detectar una ona gravitacional.

La missió LISA és un projecte de l'Agència Espacial Europea, en què hi col·labora la NASA i el Consorci LISA, en el qual hi participa la Universitat de les Illes Balears, i té per objectiu posar en òrbita un observatori d'ones gravitacionals. La previsió és que LISA es posi en òrbita a mitjan dècada de 2030. Fins ara, pràcticament la totalitat de les ones gravitacionals detectades han estat producte de fusions de dos forats negres. Aquest projecte vol servir per veure ones d'altres orígens, com d'estrelles de neutrons. La forma d'aquestes vibracions de l'espai pot variar en funció de si es tracta de forats negres, estels de neutrons o una mescla d'ambdós, així com de les masses del sistema o les òrbites dels cossos. Aleshores, quan es detecta una ona gravitacional, els investigadors han de fer enginyeria inversa per veure a quin dels models predits s'assembla. Les formes d'ona és un àmbit en el qual destaca la UIB. Així, a més de la doctora Heffernan, que hi participa a través del grup GRAVITY —El grup de física gravitacional de la UIB—, també Sacha Husa, investigador col·laborador del mateix grup, copresidirà dos equips de treball.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ànims, fa 4 dies
Gràcies per una bona notícia, i felicitacions per a l'equip!
Bones recerques! 🙂
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente