El 1995 es va celebrar per primera vegada el Correllengua. La idea va ser de Pere Muñoz, un dels fundadors de Joves que tenia família al País Basc i coneixia la Korrika, una marxa que se sol fer cada dos anys i que recorr Euskal Herria durant dues setmanes a favor de l'èuscar, i no s'atura a la nit. La primera edició del Correllengua va dur la flama de la Rambla de Palma a Lluc. El primer relleu va ser el porter del Mallorca Toni Prats, que el passat estiu el va fitxar Vox com a director insular d'esports, i és el conco del davanter del Mallorca Abdón Prats.
El Correllengua se solia fer cada dos anys, i s'intercalava amb l'Acampallengua, una trobada multitudinària de joves que té com a activitat principal un gran concert el vespre, on sempre toquen alguns dels millors grups del panorama musical en català, però també compta amb una àmplia oferta de tallers, xerrades, petits tornejos esportius... Joves va seguir aquest ritme fins al 2013, quan es va celebrar el darrer Correllengua. Després, la tensa situació política va fer que l'entitat deixàs d'organitzar grans activitats.
El 2018 va néixer el Treu la Llengua, un dia d'activitats i concert final on han actuat artistes com Zoo i Oques Grasses. Aquesta iniciativa va servir per tornar a donar vida a l'entitat, que el 2022 va tornar a celebrar un Correllengua amb 5.000 participants. L'any passat, el 2023, es va fer l'Acampallengua de sa Pobla, amb Antònia Font, onze anys després del darrer. A més, va ser un dels més formatius de la història, amb més de trenta activitats que anaven des del torneig de futbol al de truc, xerrades, dues ballades o tallers de tir amb fona. L'Acampallengua va fer que la comissió permanent de Joves, l'òrgan que organitza les diferents activitats i campanyes que es fan durant l'any, triplicàs els seus membres.
Enguany l'entitat ha organitzat, commemorant el seu 30 aniversari, un concert a Manacor, el cinquè Treu la Llengua, amb la presència de The Tyets, Maria Hein, Plan-ET i la PD Lluca. A més del Correllengua Interilles, el més gran de la història, que va recórrer la immensa majoria de municipis de les Illes Balears, va comptar amb més de 25.000 participants i va culminar a la Plaça Major de Palma amb la gran concentració de la Diada per la Llengua, muntada conjuntament amb l'Obra Cultural Balear.
A més de grans activitats, Joves de Mallorca per la Llengua també ha liderat diverses campanyes a favor del català. En els seus inicis, se'n van fer sobre el món comercial, l'etiquetatge, el cinema o l'oficialitat del català a la Unió Europea. Enguany, l'entitat també ha llençat una campanya perquè soni música en català a les festes populars d'arreu de l'illa, i ha aconseguit que s'hi sumin els principals partits de l'oposició.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El lleonès: A Lleó unes 25.000 persones parlen lleonès sense cap suport institucional. I seria un insult que les Corts de Valladolid volguessin vincular la marca Comunidad Autónoma CyL amb la protecció del lleonès. I seria trist que els lleonesos que el parlen i l'han conservat i l'han transmès de pares i mares a fills sense institucions diguin que NECESSITEN suport institucional. No és més ric qui més té, és més ric qui menys necessita. La comunitat lleonesa és molt rica. Per cert, un lleonès universal nom Amancio Ortega. Vull convidar a Joves a invertir el discurs i a afirmar: "Les Institucions necessiten la llengua catalana i hem de trobar mecanismes per prohibir que les institucions usin el català per vincular-nos als seus objectius ilegítims i moltes vegades res ètics". Prohibit robar en català per perjudicar la reputació de la llengua. M'explic? Realment el català i els catalanoparlants necessiten de les institucions o són les institucions que necessiten dels catalanoparlants? Som els catalanoparlants uns captaires o hauríem de plantar-nos davant les institucions i dir s'ha acabat el moment de demanar la vostra aliança o col·laboració? Caduca l'oferta de relació amb les institucions?. Quin interès tenim a dependre de les institucions i els seus euros? No podem fer res sense elles i sense euros?. És tan dolenta l'experiència lleonesa: 25000 parlants sense ni un gest institucional. Millor 25000 llops o 400 milions de cans castellanoparlants? O del gallec, català... Perquè un llop no menja de la mà de qui vol acabar amb ell.