muy nuboso
  • Màx: 9.52°
  • Mín: 7.19°

Presenten un mapa de les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca

La plataforma 'Renovables sí, però així no!' ha presentat aquest dimarts un mapa de la situació actual de les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca, i ha reiterat la necessitat de la planificació territorial d’aquestes instal·lacions per a protegir el sòl rústic.

Actualment a Mallorca hi ha 140 centrals fotovoltaiques – en funcionament i/o en tramitació- en sòl rústic, amb una ocupació de 1.314 hectàrees de territori, sense cap planificació territorial.

La informació que presenta la Plataforma

1. CENTRALS FOTOVOLTAIQUES EN SÒL RÚSTIC EN FUNCIONAMENT ACTUALMENT A MALLORCA

Actualment hi ha 74 centrals fotovoltaiques en funcionament en sòl rústic amb una ocupació de 407 hectàrees = 4 km2. La superfície mitjana d’aquestes instal·lacions és de 5’5 hectàrees.

Aquestes instal·lacions estan ubicades principalment a l’Eix Palma – Inca – Santa Margalida (Raiguer-Muro-Santa Margalida), la zona de Llucmajor i la de Llevant i Migjorn, i en el Pla de Mallorca algunes petites i disseminades.

Les primeres centrals fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca es varen iniciar a partir de 2006. Fins al 2012 es varen construir 32 centrals fotovoltaiques. De l’any 2012 al 2018 no es va fer cap central fotovoltaica, i es reactivaren de forma important entre 2018 i 2021 amb 16 noves centrals

El boom de les centrals fotovoltaiques en sòl rústic va esclatar al 2021. Es construïren 26 centrals fotovoltaiques en dos anys. Instal·lacions que es troben actualment en funcionament.

De les 74 centrals construïdes dues tenen més de 25 ha- a Llucmajor i Biniatria a Alcúdia- , tres entre 10 i 25 ha, i la resta menys de 10 ha.

2. CENTRALS FOTOVOLTAIQUES EN SÒL RÚSTIC EN TRAMITACIÓ ACTUALMENT A MALLORCA

Actualment hi ha 66 centrals fotovoltaiques en sòl rústic en tramitació administrativa i aprovació definitiva per part del Govern, amb una ocupació de 907 hectàrees a sòl rústic , en alguns casos sòl rústic protegit, d’alt nivell paisatgístic o alts valors agraris.

A partir del 2023 es presenten un gran nombre de projectes de centrals fotovoltaiques de grans dimensions. La superfície mitjana d’aquestes centrals fotovoltaiques és de 13,5 hectàrees, més que duplicant la superfície en relació a les centrals fotovoltaiques realitzades abans del 2023.

Ens trobem ara amb una allau de centrals fotovoltaiques de gran magnitud i ocupació del sòl rústic sense cap planificació territorial, ni energètica i amb una política de transició energètica basada de forma prioritaria en grans inversions privades al sòl rústic.

Aquestes instal·lacions se segueixen ubicant prioritàriament a l’Eix Palma -Son Reus-Bunyola-Marratxí , en Es Raiguer, des de Santa Maria- Consell – Inca -sa Pobla- Alcúdia fins a Santa Margalida, i en el terme municipal de Llucmajor, ocupant una part significativa de la zona protegida de Sa Marina de Llucmajor.

3. PROJECTES AMB UN IMPACTE MÉS SIGNIFICATIU

Volem destacar els projectes de centrals fotovoltaiques amb una alta ocupació de superfície a sòl rústic – més de 25 ha – en molts casos e tracta de sòl protegit i amb alts valors agraris :

  1. Pontiró I i Pontiró II a Palma /Marratxí de 91 hectàrees. Se tracta de la central fotovoltaica més gran de Mallorca
  2. Cala Blava I i Cala Blava II a Llucmajor de 79 ha
  3. Mainou a Consell de 60’6 ha
  4. Son Serra a Palma de 45 ha
  5. Llucmajor I 37,6 ha
  6. Llucmajor II 19 ha
  7. Mallorca Sostenible a Bunyola de 42,5 ha
  8. ALTEN I de 24 ha i ALTEN II 19,7 ha (Son Santandreu) a Petra amb un total 43,7 ha
  9. Son Sales a Marratxí de 28’3 ha

Les centrals Fotovoltaiques entre 10 i 25 hectàrees serien : Son Danús a Santanyi, Son Vivot a Inca, Talapi a Sa Pobla, Son Frau i Son Nebot a Marratxí, Son Perera a Muro, Son Bonet a Marratxí, Son Cànaves a Llucmajor, Cugulutx a Llucmajor, Es Caragol de Palma, Muro Solar a Muro, Es Pelai a Binissalem, Son Bosc a Palma, Es Cabàs a Santa Maria, Nou Murterar a Alcúdia, Son Ripollet a Palma, Boqueta a Inca, Ampliació de Santa Eulària a Santa Margalida i Son Guerauet Vell a Llucmajor.

4. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES CENTRALS

Es detecten zones amb un alt nivell de concentració de centrals fotovoltaiques, la qual cosa genera una gran disfunció en la territorialització a l’illa d’aquestes grans instal·lacions industrials energètiques.

Les zones amb una major agrupació d’instal·lacions fotovoltaiques són:

  1. La zona on se junten el termes municipals de Palma, Bunyola, Marratxí i Santa Maria, moltes d’elles a l’entorn del polígon de Bunyola amb els PF de Son Reus/Son Pons/Son Salas /Son Frau /Son Nebot/ Son Serra /Mallorca Sostenible/ Son Falconer entre Bunyola/ Marratxí i Palma i Es Cabàs de Santa Maria, amb un total de 192 ha (si sumem els PF en funcionament)
  2. La zona de Puntiró del TM de Palma, sumant el PF de Mallorca HIVE sumen 106 hectàrees
  3. Al nord del terme de Llucmajor, a l’entorn del poble, sumen un total de 99 ha.

«Des de la Plataforma ens hem reunit amb els responsables de Territori del Consell de Mallorca i també amb la Conselleria d’Agricultura i tenim prevista també reunió amb els responsables d’Energia del Govern. A part, estam treballant els arguments en oposició de parcs que han generat també la reacció popular com va ser el cas de Selva, Muro, Petra i sa Pobla i ara és el cas de Marratxí, amb els parcs projectats a Son Sales, Can Garriga i l’afectació l municipi dels parcs de Puntiró», han remarcat.

A més, reiteren les seves demandes:

  • «Cal habilitar un tràmit d’urgència en què les diferents institucions competents – energia, territori, agricultura i mediambient – estableixin una planificació territorial de les energies renovables necessàries per a l’horitzó de transició energètica que marca la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
  • En aquesta planificació territorial, blindar la protecció del sòl rústic agrari ara sotmès a aquests usos industrials a través de la declaració de projectes industrials estratègics i acabar amb la excessiva i indiscriminada ocupació de sòls agrícoles i terres fèrtils que compromet la disponibilitat de sòl necessari també per un horitzó compromès de polítiques de sobirania i seguretat alimentària.
  • Per això cal que les Conselleries d’Agricultura i de Territori del Consell de Mallorca, exigeixin i facin seva la demanda de la Plataforma Renovables Sí, però així No d’eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables.
  • I que en la planificació territorial i atenent la necessitat imperiosa de preservar el sòl rústic, s’estableixi una priorització efectiva per les centrals de producció que prevegin la seva ubicació sobre cobertes o espais degradats, instant també en aquest sentit a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes per plaques fotovoltaiques i engegar mecanisme que facilitin la inversió sobre aquest tipus de cobertes, abans d’abordar el sòl rústic per facilitat, tal i com fan avui els grans inversors oportunistes. Així mateix també cal prioritzar inversions i possibilitats de finançament que garanteixin la socialització de la producció d’energia per garantir que avançam cap a una transició socialment justa amb un control social i democratització de les fonts de producció energètica».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xisca, fa devers d'un mes
Altre vegada tot un despropòsit. No?
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente