Neix la Plataforma 'Renovables SÍ, però així NO!' per demanar una ubicació «racional, sostenible i planificada» de les instal·lacions d'energies renovables

Segons la Plataforma, «estam davant una allau de parcs de grans dimensions que afecten finques i possessions d'arreu de l'illa: Son Santandreu (Petra), Son Serra (Palma), Mainou (Consell), Son Vivot (Inca), etc. i altres, fins a arribar a 66 parcs en tramitació en sòl rústic. Cal aturar, amb una moratòria de les tramitacions fins a disposar de la corresponent planificació energètica, territorial, agraria, paisatgística i ambiental d'aquestes infraestructures energètiques amb totes les garanties, també per a les generacions futures que en 30 anys veuran com tots aquests parcs, si es materialitzen, acaben de cop la seva vida útil havent dilapidat una bona part de sòl rústic, amb usos industrials que no li són propis».

Segons les entitats, cal que «la implementació territorial de les energies renovables necessàries per assumir la descarbonització i la reducció d'emissions atengui la necessitat imperiosa del decreixement del consum energètic per tal que la implementació territorial de les noves infraestructures energètiques es faci de manera coherent amb els principis inspiradors de la transició ecosocial justa».

Segons la nova entitat, el que vivim a Mallorca «és un procés d'imposició, sense regles territorials (més enllà d'evitar espais naturals protegits) per part del mercat i de grans capitals, i per impuls de la D.G. d'Energia. Conceptes com participació ciutadana, democràcia deliberativa, eficiència i racionalització energètica, decreixement, protecció de la biodiversitat, respecte a l'ordenació territorial i promoció del desenvolupament sostenible s'estan quedant en paraules o expressions buides i elucubracions retòriques».

Segons la Plataforma cal avançar en la transició energètica en el marc d'una transició ecosocial «sense demagògia, ni trampes, ni paraules en fals ni obviant el perill que significa deixar la producció energètica a grans inversors que ara fan el seu agost amb les renovables, sense cap vinculació amb el territori i responent a unes expectatives de lucre i oportunitat sense precedents en el camp de les energies renovables».

«Ens oposam i ens oposarem a ubicacions inadequades, irracionals, insostenibles i incoherents amb el territori i amb els reptes als quals cal fer front des del punt de vista territorial, ecològic i climàtic en els pròxims anys», han assegurat les entitats.

La plataforma afirma que la majoria dels projectes s'instal·len en terreny no urbanitzable i darrerament, de manera majoritària, sobre terres agrícoles fèrtils, paisatges singulars i de gran valor patrimonial i natural. «Cal orientar i ordenar de manera més efectiva i participada la ubicació d'aquestes instal·lacions sota el principi inspirador d'autonomia, autoconsum i sobirania energètica de comunitats, barris i pobles i no en termes de grans inversions privades en sòl no urbanitzable», han argumentat.

Segons la Plataforma, la transició energètica «és urgent i necessària, però no coincidim en la manera en com s'està implementant i que es limita a intentar aconseguir un objectiu de reducció d'emissions i augment de kilowatts sense la necessària planificació i ordenació d'aquestes infraestructures en l'àmbit energètic (no s'ha revisat el PDS Energètic) ni territorial (no s'ha fet la modificació del Pla Territorial prevista a la Llei 10/2019 de 22 de febrer d'Energia i Canvi Climàtic) ni agrari (les instruccions d'agricultura demostren que hi ha un impacte que s'intenta corregir projecte a projecte, però sense una avaluació integral de repercussió econòmica, de disponibilitat de sòl, i d'ocupació d'usos del sòl agrari per activitats industrials) ni paisatgístic».

«La no planificació i participació genera oposició. De fet, en aquestes darreres setmanes, diversos municipis han començat a presentar mocions exigint l'ordenació d'aquestes infraestructures energètiques, la moratòria, o la protecció del sòl rústic front aquestes instal·lacions: Santa Maria, sa Pobla, Muro i també Vilafranca», han explicat les entitats.

Per tot això, des de la Plataforma s'exigeix:

1. La declaració d'una moratòria en la tramitació dels projectes de parcs fotovoltaics a sòl rústic, excepte els projectes d'autoconsum fins que s'aprovi el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, i els Plans Territorial Insulars que ha de definir les zones de desenvolupament prioritari per a la implementació de les energies renovables.

«Consideram que el que seria vertaderament necessari és una suspensió dels projectes actualment en tramitació fins a tenir una planificació efectiva de cap on volem transitar energèticament i territorialment», han assegurat.

2. Que s'habiliti un tràmit d'urgència «per a la planificació territorial de les zones de desenvolupament prioritari que determinin no només 'on', sinó 'com' feim compatibles el territori, especialment sòl rústic comú, l'activitat agrària i els usos del sòl, la conservació del Patrimoni, la preservació paisatgística i les renovables, tal com determina l'article 46.2 (abans esmentada) de la seva Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica».

Segons la Plataforma, per a l'elaboració d'aquests Plans Territorials Insulars cal, a més, tenir en compte els següents criteris:

-«Cada illa ha d'assumir la seva pròpia quota de renovables, és a dir, responsabilitat insular i territorial».

-Per això, «la Direcció General d'Energia ha d'emetre un informe (article 46.4) quantificant les necessitats d'instal·lacions de renovables a cada illa».

-«L'equilibri territori requerirà també que cada municipi (en la mesura de les possibilitats) assumeix la seva pròpia quota de renovables (per exemple, a Bunyola amb els parcs previstos es generaria més del 200% del seu consum d'energia)».

3. Eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d'energies renovables, per implicar la tramitació d'infraestructures de producció d'energia «sense la necessària i pertinent planificació territorial prèvia que atengui els criteris d'impacte sobre terrenys fèrtils, d'ordenació territorial, agrària i energètica, ambiental i paisatgística».

4. Que s'estableixi una priorització efectiva per les centrals de producció que prevegin la seva ubicació sobre cobertes o espais degradats, instant també en aquest sentit a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes per plaques fotovoltaiques i engegar mecanisme que facilitin la inversió sobre aquest tipus de cobertes, abans d'abordar el sòl rústic per facilitat, tal com fan avui els grans inversors oportunistes. Així mateix, també «cal prioritzar inversions i possibilitats de finançament que garanteixin la socialització de la producció d'energia per garantir que avançam cap a una transició socialment justa amb un control social i democratització de les fonts de producció energètica», segons la Plataforma.

Les entitats impulsores d'aquest nou projecte són: GOB, ATTAC - Mallorca, ARCA, No Macrorenovables en Son Fuster, Selva; La Utòpica Xarxa Ecosocial, APAEMA, Bona Ona, Amics de la Vall de Coanegra, No al Parc FTV Sa Pobla, Xarxa per la Sobirania Alimentària, Amics de la Terra, SEAE, Reviure Tofla, XR Mallorca, Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, i Son Bonet Pulmó Verd.