L’Associació de Periodistes (APIB) i el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), amb el suport de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), exigeixen a les Conselleries d’Educació i Formació Professional, i de Fons Europeus, Universitat i Cultura, la reincorporació dels titulats en Periodisme a les llistes per a impartir llengües, literatura i com a professors de reforç en l‘àmbit sociolingüístic a Secundària en centres públics i concertats.
Ambdues organitzacions professionals consideren que els periodistes llicenciats o graduats «tenen capacitació acreditada, i així queda demostrat en haver impartit docència durant anys a les Balears fins al present curs, fins i tot com a suport en l’àrea de Ciències i Tecnologia». A més, denuncien que els periodistes afectats no varen ser informats per part d’Educació, sinó que se’ls va excloure «sense avís previ» de les llistes d’interins per al curs actual; i se’ls nega el reconeixement de la titulació com a especialitat que dona accés a docència en l’àrea sociolingüística.
Segons han explicat, la Conselleria d’Educació justifica el vet als periodistes docents a partir d’un informe de 2018 de la Direcció General de Política Universitària, que va decidir suprimir Periodisme de la llista de titulacions amb capacitació per a impartir llengua castellana als centres públics d’ensenyament no universitari. El citat informe responia a una consulta concreta, però justificava l’exclusió de tots els titulats analitzant un pla d’estudis del qual no especificava la universitat de procedència. APIB i SPIB, com a organitzacions professionals, consideren que els titulats en Periodisme tenen «la formació necessària vinculada a l’especialitat requerida», tal i com han remès per escrit en diverses ocasions a la Conselleria d’Educació. De fet, APIB remarca que ha mantengut diverses reunions amb el conseller Martí March i la directora general de Personal Docent des de febrer de 2022, però s’han ignorat totes les peticions per part d’Educació, que ara responsabilitza del tema a Universitats. «Les conselleries implicades no es posen d’acord en quina ha de resoldre i es passen l’assumpte d’una a una altra», apunten.
APIB i SPIB assenyalen que en altres comunitats autònomes, com Catalunya, sí que es permet als graduats en Periodisme impartir matèries de l’àmbit lingüístic o de ciències socials a Secundària. A més, a Catalunya, Madrid i el País Valencià els periodistes poden impartir Processos i Productes d’Arts Gràfiques i Producció d’Arts Gràfiques, assignatures que donen accés a impartir suport a l’Àrea de Ciències i Tecnologia.
Finalment, denuncien que «s’hagi permès als titulats en Periodisme cursar durant anys el Màster en Formació del Professorat -amb especialitat en llengua espanyola o catalana, literatura, filosofia o història- a la UIB, fins i tot fent pràctiques a centres educatius, per a després no poder impartir classe en cap d’aquestes matèries, ni tan sols en nivells d’exigència acadèmica menor, el que sí es permet a altres titulats».
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si no queden filòlegs. N´haguessin estudiat si era el que volien.
Idò a mi me pareix que enriquirien els centres educatius. No veig per què un periodista no ha de poder fer classe si té la formació pedagògica adequada.
El que han de fer els periodistes, és lluitar contra l'intrusisme tan brutal que hi ha a la seva professió i no extendre aquesta xacra al món educatiu. Ja en hi ha prou, amb tots els mestres i especialistes que no ténen feina del que han estudiat, perque les escoles i als instituts s'hagin d'omplir d'altres professionals, als que també uns altres indocumentats els han expulsat del seu mitjà de feina. Si no s'atura, serà un desastre.
Idò que et pensaves, uns altres que volen xuclar la mamella pública, que facin feina de la seva i deixin els professors tranquils...
Passa el mateix amb arquitectes i enginyers que no tenen feina de la seva especialitat i es col·loquen de professors. En moltes ocasions amb vocació zero.
Si volien fer classes, aquest no era el camí! Mentre hi hagi professorat en atur, això seria intrusisme.
Periodistes que no volen fer de periodistes.
Com? No els valdria més exigir tenir periodistes titulats als mitjans de comunicació, que ténen més gent que no ha estudiat Periodisme que la que té el títol. i deixar l'ensenyament de les llengues a Secundària als filòlegs, que s'han preparat per aquesta feina,?